POLÍTICA
BARCELONA - 14 maig 2016 2.00 h

La tria més convulsa

 L'ANC s'acara a la renovació més crispada del seu òrgan rector, el secretariat nacional, amb dos blocs clars, els crítics amb la direcció i els favorables a Sánchez

 El vot telemàtic i el paper del territori podrien decantar la balança

ANNA BALLBONA - BARCELONA

Avui a les dues del migdia l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) tanca les votacions per escollir el nou secretariat nacional, l'òrgan que el regirà els dos anys vinents. 33.803 socis estan cridats a elegir els 77 membres d'aquest secretariat, en una tria amb l'ambient més enrarit i crispat que en cap altra renovació de la direcció. L'aparició d'un bloc crític amb l'actual direcció i, particularment, amb la gestió del que ha estat president de l'ANC en el darrer any, Jordi Sànchez, a qui veuen decantat cap a CDC, ha fet emergir moltes tensions que ja eren latents i que, de fet, vénen de lluny.

Baños i Quim Torra encapçalen el grup crític amb Sánchez

D'aquest dissabte sortirà el nou secretariat que serà, pròpiament, el que, una setmana després, escollirà el president de l'entitat sobiranista. Per tant, les majories que es puguin crear en el secretariat seran claus per, després, triar el president. S'ha de tenir en compte que, dels 77 membres que s'escullen per al secretariat, només 25 són per designació nacional (votats pel conjunt dels socis) i 52 tenen caràcter territorial (són elegits pels membres de les assemblees territorials). Tot això va bé no perdre-ho de vista de cara a centrar les picabaralles que han ocorregut les últimes setmanes.

A l'abril, una mica abans de l'assemblea general de l'ANC que va aprovar el full de ruta que haurà d'aplicar la seva nova direcció i canvis en el reglament que afecten aquestes eleccions, es van fer visibles els primers moviments per articular una alternativa a Sànchez. És el grup de persones format, entre d'altres, per Quim Torra (exdirector del Born Centre Cultural i expresident d'Òmnium), Antonio Baños (exdiputat de la CUP), Pep Cruanyes (advocat i portaveu de la comissió de la Dignitat) o l'economista Clara Ponsatí. També hi figuren actuals membres del secretariat, alguns dels quals, com Agustí Alcoberro o Liz Castro, van formar part de la suposada “llista de consens” que es va configurar fa un any per enfilar sense estralls el relleu de Carme Forcadell com a presidenta.

A diferència d'ara, fa un any els candidats aspirants al secretariat nacional sí que es van poder presentar agrupats en un equip o una llista. Aquesta possibilitat es va tombar, a petició de diverses territorials, en l'assemblea de l'abril, no sense polèmica. De fet, es van aprovar dues propostes de signe diferent i va caldre una altra votació per dirimir la decisió final en aquest sentit. Es va acabar aprovant que només es podien presentar candidats de forma unipersonal. D'aquí ve que el sector crític s'hagi fet visible per altres vies, com ara un article en premsa firmat per 22 persones.

Tibantors progressives

D'ençà de l'assemblea general, el procés de votacions del secretariat s'ha tensat progressivament. Un altre episodi va ser l'acceptació de les candidatures. En un primer moment, la junta electoral de l'entitat independentista no va acceptar les candidatures de Quim Torra i l'il·lustrador Jordi Calvís –els dos, crítics amb Sánchez– però després va fer marxa enrere, adduint una lectura menys estricta del reglament. La doble decisió va causar molta forrolla.

En les últimes setmanes, tant el sector crític com el continuista –l'afí a Sànchez– s'han creuat acusacions. Curiosament, les mateixes. Les dues bandes culpen l'altra de posar en perill la independència de l'ANC respecte als partits i voler-li treure càrrega política. El sector crític va irrompre recriminant a Sánchez el fet d'haver perdut, a parer seu, pluralitat i d'haver-se acostat massa a CDC. En la mar de fons d'això, hi ha les crítiques a Sànchez per com va portar la postura de l'entitat respecte a la llista conjunta per al 27-S i l'acord per investir president de la Generalitat i formar govern. Els afins a Sànchez, en canvi, consideren que els crítics són satèl·lits d'ERC i la CUP i entenen que les seves maniobres formen part de l'intent d'aquestes dues formacions per incidir més en l'ANC i portar-la cap al seu terreny.

Aquestes baralles de sectors ja havien aflorat quan va ser hora de rellevar l'ara presidenta del Parlament, Carme Forcadell (a qui, per cert, hi ha sectors que situen com a partidària del grup –l'equip no oficial– de Torra i Baños). Aleshores, la “llista de consens” va sargir algunes costures, per bé que, després, quan va ser hora d'escollir president, van començar a tornar a quedar a la vista: la candidata més votada com a membre del secretariat va ser Liz Castro, i Jordi Sànchez va ser el quart més votat, per darrere de Castro, Rosa Alentorn (vicepresidenta, que ara no repeteix) i Alcoberro. Després, tal com preveuen els estatuts de l'organització, el secretariat va ser qui va escollir el president i Sànchez va ser el nom triat.

Amb aquestes aigües remogudes de fons, ara serà cabdal la configuració que pren el nou secretariat i quines majories s'hi formen. Aquí caldrà veure com ha afectat als socis de les assemblees territorials la irrupció d'una alternativa a Sànchez i la convulsió de les últimes setmanes. En aquest temps, Baños ha dit que es presenta al secretariat sense voluntat de ser president. Sànchez s'ha defensat reivindicant que l'ANC ha de ser “un instrument de la gent, absolutament transversal”. Un grup de membres sortints del secretariat va publicar ahir un article duríssim en aquest diari on acusava els crítics de “desvirtuar el procés electoral” i de “polaritzar a l'entorn seu una notorietat i un debat mediàtic”.

Hi ha un altre element nou en el funcionament de les votacions d'aquest any, com és el vot telemàtic, que pot fer canviar força la foto dels resultats (com a mínim, respecte a la participació). Des de dimarts i fins la mitjanit passada, els socis han pogut votar per internet, i això pot repercutir en els índexs de vots: l'any passat van votar només un 10% dels socis (dels 34.500 que ho podien fer). Amb el canvi d'estatuts de l'abril, el secretariat que resulti d'aquestes votacions dirigirà l'ANC durant dos anys, ampliables a un altre mandat (de dos anys més). S'evita, així, el cicle anual d'eleccions al secretariat nacional i de tria de president.

LES XIFRES

33.803
socis
poden escollir els membres del nou secretariat nacional (és a dir, estan al corrent del pagament).
77
persones
integraran el secretariat nacional; s'hi afegeixen nous representants de les assembles exteriors.
52
membres del
secretariat tenen caràcter territorial, és a dir, són votats pels socis de les assemblees territorials.
139
candidats
(nou més que fa un any) es presenten a les eleccions per al secretariat nacional.

Cinc dies de votacions

Les eleccions per renovar el secretariat nacional de l'ANC van començar pròpiament dimarts i es tancaran avui al migdia. 33.803 socis estan cridats a escollir els membres del nou secretariat, que enguany estarà integrat per 77 persones: s'hi incorporen dos membres més, en representació de les assemblees exteriors. La incorporació del vot telemàtic és una novetat d'enguany. I avui, fins a les dues del migdia, es pot exercir el vot presencial. Per fer-ho, les diferents àrees del territori han habilitat els punts habituals.

Tal com marquen els estatuts de l'ANC, 17 membres del secretariat no repeteixen. Són Rosa Alentorn, Aida Àngel, Xavier Boloix, Eduard Cirera, Montserrat Comas, Joan Contijoch, Gemma Cots, Víctor Cucurull, Joan Guarch, Mireia Juanola, Joaquim Llorens, Galdric Peñarroja, Rosa Maria Planas, Teresa Romeu, Carles Segura, Jordi Vilarassau i Antoni Llimona. Avui, acabats els comicis i fet el recompte, es donaran a conèixer els resultats i començarà el compte enrere perquè, just al cap d'una setmana, el plenari del nou secretariat esculli el president, el vicepresident, el tresorer i el secretari de l'entitat. El nou secretariat nacional desplegarà el full de ruta de l'entitat, aprovat a l'assemblea de l'abril. Aquest full reclama unitat d'acció de les formacions polítiques –però no de candidatures– i fixa acceptar un referèndum de l'Estat si no frena el procés cap a la independència.