LA RODA

Enric Marín

ENRIC MARÍN

Periodista

Sobiranisme i ascensor social


DIJOUS, 14 DE JULIOL DEL 2016

En el tram final de la dictadura, el professor de matemàtiques de COU ens va convidar a aprendre a llegir els diaris. Tot sovint, ens deia, un breu mig amagat pot aportar informació més rellevant que la destacada amb grans titulars. Era un excel·lent professor, militant antifranquista de conviccions esquerranes, avesat a interpretar un periodisme marcat per la censura. Un any més tard, ja a la universitat, els professors de periodisme a Bellaterra ens van fer reflexionar críticament sobre els atributs dels fets convencionalment noticiables i sobre la tendència a l'espectacularització banal de moltes propostes periodístiques.

Avui la censura franquista és un fet molt llunyà, però els criteris de rellevància informativa no han variat substancialment. Les informacions més espectaculars no sempre són les que més ens ajuden a entendre la realitat.

Dilluns passat, aquest diari es feia ressò d'un informe de la Fundació Bofill en què es destacava que durant els anys de la crisi l'ascensor social ha deixat de funcionar a Catalunya. Les conclusions sobre el creixement de les desigualtats són nítides, incontestables. Són material indispensable per entendre la cartografia de la Catalunya actual. Molt més que totes les informacions sobre la representació de l'espectacle de bona part de la política institucional que omplen informatius i primeres pàgines.

Des del 2010 ha mutat el sistema de partits català i hem vist com prenia forma una revolta democràtica sobiranista. Per entendre aquests canvis farem bé de fixar l'atenció en les campanyes de recollides de signatures contra l'Estatut, l'esmolat ribot de Guerra o l'empobriment de les classes populars i menestrals. Més que en segons quines maniobres tàctiques d'alguns polítics
.