ARTICLES
14 agost 2015 2.00 h

KEEP CALM

Correcció

ENRIC VILA

Una cosa que hem de fer, mentre intentem marxar d'Espanya, és lluitar per retornar a les paraules el seu sentit correcte. No pot ser que el català estigui en mans de polítics que parlen com si fossin capellans i d'hereus acrítics del franquisme que fan servir el nostre idioma per netejar la seva imatge. Els països es corrompen quan les paraules deixen de representar la realitat i la justícia. Italo Calvino deia que, després de Hitler, caldria netejar la llengua alemanya de deformitats i de cinisme. Igual que el polonès, el català ha pagat més cares les derrotes que el francès o l'alemany. Fa segles que patim ignomínia i, per passar discretament dins d'un Estat hostil, hem après a estrafer la nostra llengua. Així com a Barcelona encara hi queden dones que es vesteixen de pageses per por que les tractin de prostitutes, el català que s'utilitza en les tribunes encara sembla beneït per la inquisició o per les dictadures. No podem continuar parlant i escrivint per complaure els espanyols. No podem utilitzar el nostre idioma patint per si un grup de demagogs o inadaptats ens diran xenòfobs i racistes. Fins i tot els espanyols que tenen el nivell C de català ens llegeixen des del seu imaginari, els seus interessos i la seva història. És natural que hi hagi confusions entre dues cultures que donen per descomptats valors tan diferents. Una Catalunya lliure, per exemple, no acceptaria que els hereus de Franco o de Primo de Rivera tinguessin títols nobiliaris. El guardó de periodisme en castellà més internacional i ben pagat portava, fins fa un any, el nom de González Ruano, un escriptor nazi que es va fer un sobresou estafant jueus que fugien de les SS. Com més universal soni el català, més s'indignaran els guardians de la unitat d'Espanya. Fins i tot un escriptor tan irònic com Josep Pla va tenir problemes. Si volem alliberar el país hem d'emprar els mots més justos, no pas els més bonics o cultes –com fan moltes patums per evitar les crítiques–. Explicar-nos què significa “en realitat” allò que diem o escrivim és l'últim recurs repressiu que li queda a Espanya i als seus hooligans.

No podem continuar parlant i escrivint per complaure els espanyols