18 amenaces per a Catalunya

14/08/2017 01:29

Fa temps, massa, que els nostres debats i propostes no se centren en la munió de reptes que ens amenacen. I no són pocs:

1) La competitivitat asiàtica. 2) La segmentació de la producció en cadenes de valor global (CVG) ens alerta sobre la significació real de l’exportació. Només el 54% del que venem fora és valor afegit propi. 3) L’hegemonia del capitalisme financer i la financiarització de l’economia amb lògiques que tenen poc a veure amb les necessitats d’empreses i famí­lies. 4) L’amenaça dels grans oligopolis tecnològics que acumulen un poder ­inèdit, com Apple, Alphabet (Google), Microsoft, Amazon i Facebook. 5) Les noves plataformes col·laboratives que destrueixen la legalitat i el treball regulat. 6) La baixa natalitat, causa de l’envelliment de la població i de l’augment de la seva mitjana d’edat que deteriora la productivitat. 7) El dèficit de les pensions catalanes. 8) La destrucció de la família bàsica. Matrimoni convivencial, descendència i voluntat educadora, fonament de la societat, de l’economia i del benestar: entre el 40% i 60% de les notes escolars depenen d’ella. 9) Els deficients resultats del sistema educatiu, amb pocs alumnes d’alta qualificació, molts repetidors, gent que abandona abans d’hora i joves que ni estudien ni treballen. 10) El baix nivell de formació de la població activa, empresaris inclosos. 11) La necessitat de millorar la productivitat, especialment la del total dels factors (PTF), i alhora reduir l’atur. 12) Baixos salaris, augment de la desigualtat, paralització de l’ ascensor social, i una elevada taxa de risc de pobresa, de l’ordre del 19%. 13) El gran endeutament i les deficiències de les institucions públiques, la seva naturalesa no inclusiva, i la dificultat d’establir polítiques pel bé comú. 14) La nova revolució tecnològica que significa la modificació radical del modus de producció i del paper que hi ocupem les persones. Sense adequació l’impacte social serà duríssim. 15) Les idees que configuren les mentalitats. El benestar és incompatible amb les conseqüències de les ideologies de desvinculació: subjectivisme radical (el bé és allò que prefereixo), perspectiva de gènere i transhumanisme. 16) Els efectes del canvi climàtic. 17) El desequilibri territorial, el centralisme de Barcelona, la seva degradació; la densitat turística. 18) I la crisi moral com a arrel comuna.