ARTICLES
14 setembre 2015 2.00 h

FULL DE RUTA

Diferència

LLUÍS MARTÍNEZ

Aquests dies, i això només és el principi, hi ha algunes organitzacions –ovacionades per un nombre creixent de mitjans fets o pensats a Madrid– que exigeixen càstigs i sancions exemplars a les entitats cíviques que fan esforços per difondre arguments a favor de la independència entre els indecisos, ja que això, afirmen els adversaris, és una manera de fer llistes negres de desafectes. La mala fe que hi ha al darrere d'aquesta demanda és tan evident que no val la pena aturar-se gaire a examinar-la.

Ara, a mi, el que més em crida l'atenció és que tot aquest magma contrari al dret a decidir –que sembla que és un atemptat contra la democràcia; si més no contra la seva– no té cap problema, en canvi, a exigir als empresaris i a altres col·lectius que es pronunciïn en contra de les pretensions de bona part dels catalans.

Perquè, anem a veure, instar un empresari a prendre partit i que parli als seus empleats dels “riscos” i de les “incerteses” de la independència sobre l'economia ¿no és una manera d'influir, d'estendre la por, de dir allò que “ull amb el que feu, que podeu perdre la feina”? ¿I no és, també, una altra manera d'obligar l'empresari a significar-se? És a dir, a revelar el seu vot i –insisteixo– a demanar que influeixi en el sentit del vot dels altres?

Però sembla que aquesta distorsió de la democràcia no preocupa ningú. Els caçadors de les presumptes llistes negres del sobiranisme es fan l'orni o, el que encara és pitjor, ho troben perfectament legítim, perquè tal conducta defensaria el que hi ha ara.

Al capdavall, aquest és el rovell de l'ou. Allò que ajuda a entendre molts fenòmens que hem viscut i viurem és que hi ha una part de les elits espanyoles que actuen com si la unitat de la pàtria estigués per sobre de la llei, que, òbviament, és molt anterior a la Constitució. Per tant, aquesta sacrosanta unitat de la pàtria és un valor per sobre del bé i del mal. Així doncs, és legítim sacrificar les lleis, les normes, els costums i tot el que calgui per aquesta unitat que no va començar a preocupar de debò fins que no es va perdre Cuba. Per sort, ja han vist el cas que han fet milers i milers d'empresaris a aquestes exigències que, insisteixo, són fora de la llei i del sentit comú.

Sembla que exigir als empresaris que revelin el sentit del seu vot no vulnera cap norma