ARTICLES
14 octubre 2015 2.00 h

La recomposició de la política

PAU MISERACHS

En el moment que uns dirigents demanen explicacions i dimissions als altres per les dades que van aparèixer com a resultats electorals a Catalunya el 27-S, caldria analitzar el que és i el que ha de ser la política catalana en les pròximes setmanes. No podran negar el PP i el PSOE que són els partits espanyols
menys votats a Catalunya. El pluripartidisme més ampli vist al Parlament de Catalunya ha estat la gran realitat. També hem descobert que els partidaris de la política de la intolerància i la repressió, tot parlant de “victoria pírrica del secesionismo”, es pensen que ja s'ha acabat el problema català perquè no ha guanyat el plebiscit electoral que havia convocat el president Mas. De moment saben que no es farà una declaració unilateral d'independència. Però continuen negant el dret de Catalunya a convocar un referèndum d'autodeterminació.

És el moment d'obrir-se a nous models democràtics i produir la ruptura amb la intolerància i l'engany també a Catalunya

No volen veure que Catalunya continua endavant i la qüestió catalana no desapareixerà pel sol fet que part del vot unionista mogut per la por d'un corralito i l'impagament de pensions hagi anat al PP o Ciutadans. En unes pròximes eleccions aquest vot ara considerat flotant podria tornar a canviar amb tota possibilitat defraudades les esperances dels votants. Però aviat tornarem a tenir eleccions per a les Corts i potser podrem fer una altra lectura de tot plegat. El poble català no deixarà de treballar per assolir la seva llibertat i poder-se governar. Els polítics de Madrid no volen veure que la consciència democràtica catalana ha despertat davant d'un govern espanyol sense consciència democràtica que no vol escoltar el missatge del Consell d'Europa i molts dirigents europeus demanant-li diàleg amb Catalunya. L'Estat no ha volgut veure, com diria Dworking, que la llibertat és un dret contra tot govern i aquest no pot derogar-la, ni modificar-la ni restringir-la a la seva conveniència.

Encara recordem com la Secretària general del PP, la Sra. Cospedal, volia el 8 de setembre del 2012 satanitzar la manifestació de la Diada, ignorant que, com deia Charles Dickens, viure no és deixar-se portar pels vicis totalitaris. Han volgut atacar la nació catalana, que, seguint Elorrieta, és una font inesgotable de vida espiritual. Però un dels menyspreus més considerables a Catalunya ens el va dedicar el president Rajoy el 26 de desembre del 2005, tot dient que “la Generalitat està per fer carreteres i poca cosa més”. El govern de l'Estat sempre ha menystingut Catalunya.

Es van voler presentar les eleccions com l'apocalipsi si guanyava la candidatura Junts pel Sí, que és el que ha passat. Però la vida continua sense cap desgràcia i la gent, sense pensar en l'ahir sabent que ja no som en temps de silencis imposats. Ara podem considerar la necessària recreació de les forces polítiques i reestructurar la vida política. La nova confluència nacionalista, impulsant un nou centreesquerra capaç de treballar per resoldre els problemes socials pendents, s'ha d'ampliar amb l'horitzó socialdemòcrata. El nacionalisme català ha de permetre visualitzar també al seu costat una esquerra oberta al diàleg i revisionista, disposats tots a treballar contra els desnonaments especulatius, les feines de tres hores, els acomiadaments, els salaris retallats, l'atur, la pobresa, l'exclusió i els preus de l'energia.

Ha guanyat també a Catalunya el cabreig pel saqueig del diner públic per polítics de dretes i falsos socialistes. Una part de l'electorat obrer ha votat al cinturó industrial de Barcelona C's, un partit jove amb poca o gairebé sense corrupció que parla molt d'Espanya fracturant la societat. Amb aquest vot han castigat l'aliança d'ERC amb un partit tacat per la corrupció, deixant-se enlluernar per les promeses de qui no té opció de govern. També han castigat el PP i el PSOE, que han reduït a mínims. Vot de càstig també previsible.

És el moment de començar la recomposició política catalana amb un pacte nacional de bon govern, fer que els partits es renovin amb una llei electoral més justa i personalitzada en la relació diputat/ciutadà. És el moment d'obrir-se a nous models democràtics i produir la ruptura amb la intolerància i l'engany també a Catalunya, recuperar per Catalunya els obrers i immigrants que han vist com el seu vot només servia per impulsar més intolerància contra la terra en què viuen i treballen. Cal crear les noves forces polítiques que una Catalunya moderna necessita.