Cornuts i pagar el deute

El govern rebrà 7.920 milions el 2014 del Fons de Liquiditat Autonòmica per fer pagaments urgents, que tornarà amb l'1% d'interès

Les comunitats més perjudicades pel model de finançament, les que més han de pidolar

14/12/14 02:00 BARCELONA - ÒSCAR PALAU
Gràfic 2

Són faves comptades: primer pagues cada any, durant dècades, molts més impostos a l'Estat del que en reps en obres, transferències i serveis. Llavors arriba un moment que li has de demanar crèdits, que et pot concedir en part gràcies al superàvit previ i que li has de retornar amb els corresponents interessos, per pagar allò en què tens competències, bàsic en molts casos, com ara sanitat i educació, però per a què no tens prou diners, ja que amb la crisi tant els pocs recursos propis –basats en taxes més volàtils, i dependents per exemple de la construcció, com l'impost de transmissions patrimonials– com els que t'arriben de Madrid cauen dràsticament. Fins i tot, si pots, t'aventures amb alguna de les obres i serveis que t'ha deixat de fer l'Estat, que, per cert, segueix sense pagar-te una pila de deutes per conceptes varis a què s'havia compromès fa temps...

No és pas nou, aquest funcionament de l'economia a Catalunya, a les Illes o al País Valencià –també a Madrid, tot i ser un cas a banda perquè rep grans beneficis de la capitalitat que no li comptabilitzen, com ara tenir la seu física de la majoria d'institucions, organismes públics i funcionaris, per no parlar de les grans empreses–. Però es fa més evident cada cop que Rajoy anuncia una visita al país per explicar que l'Estat el rescata perquè pugui pagar venciments i factures urgents gràcies al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), creat el 2012 extraordinàriament per a les comunitats que no tenen accés directe als mercats, i del qual la Generalitat ha esdevingut el client principal. La Generalitat catalana, i també la valenciana, a més, entre altres, del govern balear; és a dir, les autonomies amb un dèficit fiscal més sagnant, a cap de les quals el model de finançament en vigor des del 2009 ha reportat una millora significativa. Fins i tot el socialista Miquel Iceta ho admetia dimecres en demanar una quitança de l'Estat per al deute català. És evident: qui més espoli rep, més ha de pidolar, i a sobre pagar pels diners. Cornuts i pagar el deute.

El repartiment de l'FLA

Hisenda ha fet públic aquesta setmana el repartiment final de l'FLA del 2014, 23.000 milions més 241 que li han afegit per devolucions del 2012 i el 2013. D'aquests, Catalunya en rebrà al final 7.920 –un 34%, que suposen un terç dels ingressos no financers pressupostats enguany–, pels 6.057 del País Valencià o els 4.097 d'Andalusia. Sumant les tres edicions de l'FLA, Catalunya n'haurà rebut més de 25.420 milions, el 40%, el doble que el País Valencià, seguit d'Andalusia, Castella-la Manxa i les Illes. Pel 2015 l'Estat ha rebaixat el fons a 21.000 milions, però el conseller Mas-Colell ja va dir que calcula que n'haurà de demanar de 5.000 a 7.000 més.

La Generalitat ja n'ha pagat remeses d'interessos l'octubre del 2013, i el febrer i l'octubre del 2014. Això sí, els tipus han anat baixant per la conjuntura financera, més que per la benvolença estatal: els del 2012 es cobraven al 5,22% de mitjana, i el 2013, al 4,04%. El 2014 va arrencar al 2,14%, si bé al setembre, l'última dada disponible, eren a l'1,41%. Al juliol, però, l'Estat sí que va tenir un petit gest, i va anunciar que a partir de llavors, i durant el 2015, els cobrarà a l'1%. A canvi d'un major control, això sí.

L'Estat xifra en 183 milions l'estalvi que això suposarà a la Generalitat enguany i en 717 el 2015, i en suma 833 més perquè dóna un any més a la carència del préstec, xifra, però, que el Departament d'Economia discuteix, ja que la mesura a la pràctica, diuen, “no ajuda en res”. “El que demanem és una redistribució dels impostos de les administracions, perquè la Generalitat es finança amb un model que està vist que és del tot insuficient”, apunten. Mas venia a demanar el mateix dijous davant el rei i els empresaris: la recuperació no serveix de res si no es distribueix bé.

Model insuficient

Fent un cop d'ull al model vigent, de fet (vegeu el gràfic ) es veu, és clar, que són Madrid, les Illes i Catalunya les més perjudicades. Fent base 100 a la mitjana estatal, des del 2009 Catalunya sempre ha aportat uns 20 punts més en esforç fiscal, i en canvi ha rebut d'acord amb la mitjana. Un diferencial, de 20 punts, fins i tot major a les Illes, i que es dobla a Madrid, si bé ho compensa per altres bandes. I les xifres no tendeixen a reduir-se, ans al contrari: un informe del govern denuncia un “augment progressiu de la disparitat” entre comunitats, ja que el model ha beneficiat més les que ja partien beneficiades. El 2012, així, Catalunya va aportar 17.056 milions i en va rebre mil
menys, 16.091. O sigui, que cada català va pagar 2.271 euros i en va rebre 2.143 per aquest aspecte. I Catalunya, tercera en el rànquing d'aportacions, va tornar a ser la desena en el de percepcions, pitjor fins i tot que el primer any.

La Generalitat, a més, es queixa que les liquidacions es fan dos anys més tard i sovint (tret del 2008 i el 2009) els càlculs de les bestretes són a la baixa, i comporten distorsions de caixa, ja que, és clar, no cobren interessos per la diferència abonada després. El 2014, així, “sorprèn” que les bestretes per a les comunitats hagin baixat el 2,6%, quan la previsió és que el PIB creixi un 1,5%. Però, és clar: per a aquests imports no es paguen interessos. I per a l'FLA, sí...

El dèficit fiscal, molt més alt

La Generalitat ha demanat cada un dels últims tres anys una mitjana de 8.473 milions a l'FLA, que equival a la xifra més baixa a què l'Estat ha admès que puja el dèficit fiscal català (vegeu el gràfic): els 8.455 milions del 2011 de què el Ministeri d'Hisenda ha parlat enguany arran de la nova fórmula amb què ha calculat els comptes territorialitzats, pel criteri de càrrega-benefici (que reparteix les despeses generals al marge d'on es facin). Seguint el mateix criteri, les balances que sí que l'Estat va calcular el 2008, basant-se en el 2005, el dèficit seria d'11.900 milions, 14.800 segons el criteri de flux monetari, que assigna la despesa allà on s'ha produït. Els càlculs del govern català situen el dèficit crònic, respectivament, per sobre dels 11.000 i 15.000 milions anuals els últims anys.

Darrera actualització ( Diumenge, 14 de desembre del 2014 02:00 )