ARTICLES
7 febrer 2016 2.00 h

HOMO SAPIENS

El genocidi cultural i lingüístic valencià

 Miquel Riera / mriera@presencia.cat - @mrierapla

othom està molt empipat aquests dies, i amb raó, amb la colla de pocavergonyes del PP valencià que sembla que haurien estat robant a manta de l'erari públic. Malauradament, res de nou a la terra valenciana, on fa temps que coneixen perfectament la prepotència i les males maneres dels jerarques populars. Robar dels fons públics no haurà estat, però, allò més greu que haurà perpetrat la colla de galifardeus que han governat el País Valencià durant vint anys. I què hi ha més greu que posar la mà a la caixa de tots, direu? Doncs destrossar un país de dalt a baix i fer també tot el possible per acabar amb la seva llengua i la seva cultura. És a dir, esprémer-lo com una taronja, que va escriure l'enyorat Miquel Pairolí.

A més de posar la mà a la caixa pública, els populars han comès al País Valencià un genocidi cultural i lingüístic

Qualsevol que sovint viatgi més enllà de l'Ebre coneix les bestieses que s'hi han comès. Urbanitzacions en lloc inimaginables, paisatges malmesos sense contemplacions i construccions fora de mida són el pa de cada dia de Vinaròs a Torrevella. El famós i inútil aeroport de Castelló és només la petita cirereta d'un pastís de despropòsits materialitzats en nom d'un progrés mal entès per una colla de dirigents polítics que van utilitzar totes les eines al seu abast –legals i il·legals– per lucrar el seu partit i a ells mateixos. I sovint amb la complicitat de molts ciutadans, enlluernats per l'olor dels euros i la riquesa fàcil de la bombolla immobiliària.

Un país destrossat, però, sobretot, amb la seva llengua i cultures soterrades sense contemplacions. Aquesta va ser la voluntat clara i diàfana dels populars mentre van tenir el poder. Tot i més contra una llengua que potser alguns d'ells parlaven, però que no estimaven de cap manera. Més que això, la menyspreaven, negant-ne els orígens i la seva història. I pitjor encara, una llengua que no van promoure ni deixar que milers de nens l'aprenguessin a l'escola.

El mateix van fer amb la cultura pròpia, amb creadors i intèrprets de gran vàlua menystinguts i oblidats durant vint anys. Un genocidi lingüístic i cultural d'una gravetat extrema que, malauradament, no compensaran les possibles penes de presó pels robatoris als fons públics.