Escolta Espanya

 15/02/2016 01:13

Cap dels pretesos governants d’Espanya tindran capacitat per aquesta tasca mentre no donin una resposta al fet que Catalunya és un problema principal d’Espanya, com ella ho és per al poble català. El resultat és desastrós per a tots.

És l’hora de la responsabilitat de l’Estat, del seu Rei i dels líders econòmics, socials i mediàtics, de la ciutadania, per impulsar la solució. Això o l’enquistament del con­flicte, el fangar inacabable, i la inestabilitat política.

El problema no minvarà amb el pas del temps. La desafecció ha crescut amb la recessió econòmica però no afluixarà quan en sortim. Primer, perquè els estralls trigaran a guarir. Segon, perquè l’horitzó econòmic és espès. Tercer, perquè els problemes que ens esperen ens faran mal; manca de natalitat i productivitat, fracàs educatiu i desmesurat estoc de ni-ni, risc d’estancament secular, robotització i informàtica com a destructors d’ocupació. La llista és llarga. Però sobretot perquè la independència pot ser una esperança, mentre que Espanya ens la destrueix cada dia.

És maldestre. Carregat de mala ideologia, aquella que deforma la realitat en perjudici propi, negligir, tant, l’atenció al gran motor d’Espanya que és Catalunya. Ho és en termes de PIB, exportacions, turisme, funció logística; capital humà, ciència i tecnologia; allò que constitueix la riquesa de les nacions.

Que el conflicte va esclatar amb la sentència del Constitucional sobre l’Estatut? Doncs que s’alleugereixi el greuge per la via que el mateix Alt Tribunal defensava: les lleis orgàniques com a solució imme­diata i viable. Hi ha una qüestió de mal finançament de Catalunya? Doncs que es resolgui des de la racionalitat i transparència.

No mantingueu la ficció de Catalunya com a regió espanyola peculiar. No ho és. No és millor, és senzillament una altra cosa, igual que una castanya no és una avellana malgrat la closca, el color i l’esfericitat. Reconegueu d’una vegada la seva naturalesa de comunitat nacional, de nació cultural, i que s’atorgui la solució competencial en consonància, en una disposició addicional a la Constitució, com propugnava en Duran Lleida.

Superar el conflicte amb Catalunya és –com quasi sempre– l’ocasió magnífica per reformar aquesta Espanya d’institu­cions que no funcionen, perquè són repudiades per la gent, i distorsionen l’assignació efi­cient dels recursos.