L'ajustat resultat de la consulta d'ahir a la militància d'Unió Democràtica de Catalunya sobre la posició que ha de mantenir el partit en el procés sobiranista en les eleccions del 27-S no ha d'amagar els missatges clars que envia aquest partit històric i central del catalanisme. La meitat dels que van votar ahir en una jornada modèlica van avalar la proposta de la direcció en el sentit de plantar cara als seus socis de CDC en el moment de pactar el programa electoral per a les eleccions que el president Mas pretén que siguin plebiscitàries. Aquest resultat ha de ser un toc d'atenció per al líder convergent, ja que la seva pretensió d'obtenir una majoria clara a favor del procés sobiranista pot partir amb menys suports que quan va concórrer a les eleccions del 2012, quan CiU va perdre 12 diputats. El desig de Mas de conformar una candidatura d'ampli espectre pot xocar amb la dura realitat de no anar a les urnes amb els que han sigut els seus socis des del 1980. Una nova ensopegada doncs per als plans del president després de la consulta alternativa del 9-N que perseguien una llista única del bloc sobiranista. Els que pretenen proclamar la independència, encara que guanyin en escons o per un sol vot, no poden intentar deslegitimar el resultat d'ahir. També l'actual direcció d'Unió ha de prendre nota del resultat. La seva victòria d'ahir és tan legítima com ajustada. Si comparem els resultats amb la votació de la pregunta en l'executiva, veiem que hi ha una desviació de gairebé el 10% a favor del no. Està clara quina és la majoria, però és evident que la militància ha llançat un cert toc d'atenció potser més sobre les formes que sobre el fons de la qüestió. El lideratge de Josep Antoni Duran Lleida ha sigut indiscutible des del 1987 però és evident que els moments que viu la política a Catalunya, tant per l'agenda sobiranista com per l'aparició de noves formacions, obliguen a tothom a reaccionar. La consulta d'ahir, proposada per la direcció encapçalada per Duran, és símptoma que entenen les exigències del moment i obliga els defensors del no a respectar la decisió de la majoria. Aquest és el camí a seguir: més transparència, menys tacticisme, més debat i menys personalisme. Els que pretenguin seguir l'estela de la Unió de Carrasco no poden apartar-se d'aquest camí |
|
|