ANÀLISI

El desllorigador sobiranista


 ENRIC MARÍN

DIMECRES, 15 DE JULIOL DEL 2015

Amb la perspectiva del 27-S, i després de mesos d'un esgotador d'estira-i-arronsa, el sobiranisme havia de definir-se sobre dues qüestions claus. El format més adequat per afrontar unes eleccions de lectura plebiscitària i el full de ruta independentista i el programa govern dels primers mesos d'un procés constituent. No serà sobrer recordar que la part substancial de la singularitat del plantejament deriva de la negativa de l'estat espanyol a reconèixer Catalunya com a subjecte polític i d'obstruir tota possibilitat d'un referèndum legal sobre el futur polític de Catalunya com a nació.

Davant d'aquest repte, els dos actors polítics principals eren i són CDC i ERC. Ara bé, caps dels dos pot moure peça sense tenir en compte el paper de les entitats sobiranistes, la CUP, els sectors sobiranistes socialistes o els democratacristians independentistes. CDC i ERC han tingut, tenen i tindran prioritats polítiques no coincidents. És cert que, un cop CDC ha fet una opció política irreversible cap a postulats independentistes, hi ha un punt de coincidència nuclear: la independència nacional de Catalunya en un context d'interdependència pactada des de la sobirania. Però també hi ha un punt de discordança bàsic. El model democràtic i social. Hi ha una actitud diferent en temes de transparència democràtica, o una sensibilitat que va del business friendly a l'economia social de mercat... Aquestes diferències han determinat topades inevitables pel que fa al format i pel que fa al full de ruta. Pel que fa al format, ERC (com la CUP) mai s'ha trobat còmoda davant la idea de compartir cartell electoral amb Mas i CDC. Era i és la incomoditat de compartir el discurs ideològic i voluntarista de l'austeritat del 2010.

Pel que fa al full de ruta, per a CiU no era fàcilment assumible el discurs nítidament rupturista d'Oriol Junqueras i la CUP. Les diferències en format i full de ruta es van fer nítidament evidents en les conferències de Mas Junqueras posteriors al 9-N. Finalment, es va arribar a un compromís el gener d'enguany: tres llistes i full de ruta pactat a mig camí... Però, de forma sobtada, en la conferència de Molins de Rei, el president Mas va tornar a obrir el debat i va passar la pilota a les entitats sobiranistes. I aquestes van respondre amb una proposta de llista unitària estrictament civil que, aparentment, només va incomodar CDC... Arribats a aquest punt, només hi havia una sortida: pacte equilibrat entre CDC i ERC, avalat, directament o indirectament, per entitats i formacions sobiranistes. La clau del pacte al qual s'ha arribat és doble: ERC accepta avalar una llista liderada per les entitats sobiranistes, però amb presència de Mas Junqueras i, al seu torn, CDC assumeix compartir amb ERC responsabilitats de govern i un full de ruta radicalment rupturista. Una ruptura democràtica per obrir el procés constituent d'un nou estat. M'estalvio la lletra menuda del pacte. No és estrictament rellevant. El catalanisme majoritari ha passat la pilota a l'altre terrat. Continua la partida d'escacs. El repte a l'Estat és majúscul. Històricament, inèdit
.