Comuns i comunes

Barcelona
16/01/2017 00:59

La Cambra dels Comuns britànica deu el seu nom a la divisió del reialme en comunitats. De cada comunitat en surt un representant, fins a un total de 650 membres que componen la cambra legislativa. Els comuns tenen una tradició de segles al Parlament britànic, però no tenen res a veure amb els comuns que ara ocupen alguns dels càrrecs públics elegits a Catalunya. Amb molt bon criteri, el nou partit polític que sorgeix de Barcelona en Comú, i que ja es va presentar en coalició a les eleccions espanyoles amb el nom En Comú Podem, ara ha registrat el seu nou nom: Comuns.

Amb l’arribada d’Ada Colau més deu regidors a l’Ajuntament de Barcelona i, un temps després, de Xavier Domènech i els seus onze diputats al Congrés dels Diputats, els mitjans ens vam plantejar com calia anomenar aquests polítics. Fins ara, els socialistes, els comunistes, els liberals, els conservadors no havien donat problemes de cap mena. El Partit Popular va ser el primer que va plantejar una qüestió de denominació perquè, fins aleshores, “un polític popular” era un polític de qualsevol ideologia que era reconegut pel públic en general. Quan es va començar a fer servir amb sentit polític, els mitjans escrits hi posàvem una cursiva i, al cap d’un temps, quan l’adjectiu ja s’associava amb claredat al PP, la cursiva va desaparèixer.

Amb el final del bipartidisme espanyol, les noves formacions tampoc tenen adjectius clars. Com n’hem de dir, d’un membre de Podem, podemita? És un adjectiu que circula amb cert èxit, però que no sabem ben bé si és afa­lagador, despectiu o, directament, extraterrestre. I d’un de Ciutadans? Dir-ne liberals, cenyint-nos a la ideologia i oblidant-nos del nom propi, pot ser una solució. Amb els de Colau, comuns ha funcionat i la formació l’única cosa que ha fet és registrar el nom que ja es feia servir.

N’haurien de prendre nota els del PDECat, que, tot i tenir un dels adjectius que funcionaven més bé en tots els àmbits, convergents, igual en masculí i femení i que identificava amb claredat el subjecte polític, ara s’han inventat unes sigles impronunciables i s’han quedat sense adjectiu. No és estrany que alguns periodistes els anomenin exconvergents.

Però tornem a Comuns. Deia que la tria del nom està feta amb bon criteri perquè, a més, han deixat de banda l’enuig del desdoblament de gènere. Colau serà l’alcaldessa comuna, Domènech el diputat comú, però tots plegats no seran “els comuns i les comunes” –atès que en català aquest adjectiu té forma femenina–, sinó “comuns” i prou. Ja era hora que, pel que fa al gènere gramatical, un partit polític hi posés una mica de sentit comú.