POLÍTICA
BARCELONA - 16 gener 2017 2.00 h

Els comuns busquen un adjectiu per al referèndum

 Aposten per pactar la consulta amb l'Estat però difereixen en com cal actuar si no s'aconsegueix fer

 Colau prima que sigui “efectiu”

 CSQP tem que si no es consensua no tindrà “garanties”

GERARD ARTIGAS - BARCELONA

“Com cal definir un referèndum és la pregunta, perquè la qüestió no és que sigui pactat o no, és que sigui efectiu.” Així és com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, explicava com creu que hauria de ser el referèndum que el govern preveu celebrar abans d'acabar el setembre, però evitava entrar en gaires més detalls sobre què vol dir que sigui efectiu. Simplement, es va limitar a posar sobre la taula que ha d'interpel·lar “tota la societat catalana i no només una part”, i preguntava quin reconeixement internacional tindria, però deixava en mans de la Generalitat fer-hi qualsevol proposta, tot i que ja avisava: “No en diguem referèndum, d'una cosa que no sigui un referèndum.”

Des que el líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, va destapar la caixa dels trons reclamant eleccions a Catalunya, fet que es va interpretar com un abandó de la bandera d'aposta pel referèndum i que el va obligar a explicar-se, l'espai dels comuns ha intentat recol·locar el seu discurs en el nou escenari però ha mantingut una certa ambigüitat a l'hora de definir com s'hauria de dur a terme el referèndum. Si bé el president de CSQP dijous hi afegia llenya al foc a les xarxes socials en considerar “inversemblant que l'Estat no exigeixi a tots els funcionaris que s'abstinguin de col·laborar amb un referèndum no permès”, el diputat del seu mateix grup i líder d'EUiA, Joan Josep Nuet, reclamava dur-lo a terme i no obsessionar-se amb els adjectius. “Treballem al màxim i deixem-nos la pell per fer una cosa que en la societat catalana és un clam”, va exigir.

T

ot plegat passava pocs dies després que el portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, alertés que prendrien “decisions” si el govern “instrumentalitza políticament” el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, i hi afegia: “Esperem que aquesta aposta clara per un referèndum pactat no sigui un posat per passar ràpidament a una altra pantalla”, deia, sense concretar, però, què passarà quan s'esgotin els terminis si l'Estat no canvia la seva negativa rotunda. Nuet ha dit aquesta setmana que cal tirar-lo endavant de totes passades mentre que Rabell s'ha pronunciat en més d'una ocasió a favor de “seguir treballant” perquè la situació política espanyola canviï i sigui propensa al referèndum, encara que sigui en el molt llarg termini, una idea que dilluns censurava enèrgicament el portaveu de Demòcrates de Catalunya Antoni Castellà, que també és diputat de Juns pel Sí. “Seria instrumentalitzar l'anhel de la majoria del poble de Catalunya d'un referèndum per a un interès particular d'assolir el poder a Espanya”, els recriminava, ja que el referèndum ha estat la principal bandera dels comuns.

A Podem, en canvi, setmana de silenci en què han deixat el missatge en mans dels seus líders estatals. El secretari polític de la formació i portaveu al Congrés, Íñigo Errejón, va reivindicar que “la qüestió catalana només es resoldrà donant la paraula a la ciutadania” i assumint que Catalunya és una nació. Malgrat que ell s'ha mostrat partidari d'un referèndum acordat, va assumir que el govern de l'Estat no està movent fitxa i advertia a l'executiu de Mariano Rajoy que “els qui tanquen les portes al referèndum a Catalunya no poden esquinçar-se les vestidures si després n'hi ha que intenten fer una consulta ciutadana no pactada”. Però va posar en dubte quines conseqüències implicaria si finalment s'acaba duent a terme sense el beneplàcit de l'Estat. “No sé quin efecte tindrà la consulta. Sospito que no en tindrà cap, però em sembla legítim”, va afirmar. En la mateix sentit, Rabell posava en qüestió la utilitat d'una consulta que no sigui acordada: “No pot ser una altra cosa que un referèndum pactat perquè tingui garanties.”

De moment, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja ha anunciat que el referèndum serà vinculant en qualsevol cas perquè el govern n'assumirà el resultat i l'executarà. Fins i tot va mostrar-se disposat que es consulti el conjunt de la població de l'Estat en comptes de només la de Catalunya. La clau, en aquest supòsit, seria si el resultat de Catalunya valdria o no, encara que la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va tornar a tancar la porta al fet que es pugui celebrar un referèndum pactat just després de trobar-se a Barcelona amb el vicepresident, Oriol Junqueras.

No en diguem referèndum, d'una cosa que no sigui un referèndum
Ada Colau
ALCALDESSA DE BARCELONA
Un referèndum unilateral no es diferenciaria del 9-N, que no va tenir efectes vinculants
Xavier Domènech
DIPUTAT D'EN COMÚ PODEM
No discutim entre nosaltres per si és pactat o unilateral o altres paraules que ens divideixen
Joan Josep Nuet
LÍDER D'EUIA I DIPUTAT DE CSQP
No pot ser una altra cosa que un referèndum pactat perquè tingui garanties
Lluís Rabell
PRESIDENT DE CSQP
Esperem que aquesta aposta per un referèndum pactat no sigui un posat
Joan Coscubiela
PORTAVEU DE CSQP I MEMBRE D'ICV
No sé quin efecte tindrà la consulta. Sospito que no en tindrà cap, però em sembla legítim
Íñigo Errejón
SECRETARI POLÍTIC DE PODEM