OPINIÓ
16 gener 2019 2.00 h

FULL DE RUTA

Pressupostos

CARINA FILELLA
Si això ha estat sem­pre així, com no hem d’estar ara? Com no hem d’estar ara que hi ha uns pre­sos polítics que estan pen­dents d’un judici de mides escan­da­lo­ses?

A hores d’ara, quan ja tenim les mans callo­ses i el cos escal­dat de sobre­viure en un engra­natge amb l’Estat espa­nyol que està tan rove­llat que ja no té arran­ja­ment pos­si­ble, això de les plu­ges de mili­ons ja no ens fa ni fred ni calor. “Que diguin que ens arri­ba­ran tants diners ja no cola”, deia dilluns el con­se­ller d’Inte­rior, Miquel Buch, sobre els pres­su­pos­tos i la intenció del govern espa­nyol d’incloure la inversió que li per­toca a Cata­lu­nya per la dis­po­sició addi­ci­o­nal ter­cera de l’Esta­tut. No cola perquè n’hem après a base d’escar­ments. I, si no, només cal que mirin la llarga llista d’infra­es­truc­tu­res pro­me­ses, pres­su­pos­ta­des, pro­jec­ta­des..., que ni són (si és que aca­ben sent) allò que havien promès ni rebran el pres­su­post que s’havia apro­vat. Ja sabem que el que s’acaba exe­cu­tant no té gaire a veure amb el que s’havia pres­su­pos­tat. Si això ha estat sem­pre així, com no ho hem d’estar ara? Com no hem d’estar ara que hi ha uns pre­sos polítics que estan pen­dents d’un judici de mides escan­da­lo­ses? Com no hem d’estar quan la rea­li­tat cata­lana ja és una altra? Les xifres de Pedro Sánchez per al 2019 can­ten. El mateix govern espa­nyol reco­neix que es queda 2,4 punts per sota del que diu l’Esta­tut, amb el 16,8%, però amb un aste­risc, el dels 200 mili­ons addi­ci­o­nals –adme­sos pel Tri­bu­nal Suprem en una sentència com a pen­dents del 2008 pre­ci­sa­ment per la dis­po­sició addi­ci­o­nal ter­cera– que per­met un ball de xifres. Però, arri­bats a aquesta línia de flo­tació, el debat pri­mer no pot ser cap altre que cami­nar –córrer– per tro­bar una solució al con­flicte a Cata­lu­nya. Ja sigui en forma de la taula de diàleg bila­te­ral pro­po­sada pel PDe­CAT, amb medi­a­dor extern inclòs que garan­teixi els pos­si­bles com­pro­mi­sos adqui­rits, ja sigui en qual­se­vol altra forma que inclo­gui un gest polític del govern espa­nyol. Un gest real per fer rea­li­tat la volun­tat dels cata­lans. Si no, com hem d’apro­var uns pres­su­pos­tos en aques­tes cir­cumstàncies?