L'últim sargit de CiU

La federació aborda avui la crisi al Congrés en la reunió de l'executiva

Dirigents dels dos partits no preveuen cap altre escenari que no sigui la conciliació

Les tensions han precedit totes les decisions de pes

16/02/15 02:00 BARCELONA - ODEI A.-ETXEARTE
El trasllat de les divergències a Madrid agreuja
la situació
UDC podria decidir el full
de ruta en un consell nacional

No serà el motiu del trencament, però ha arribat en un moment d'alta fragilitat per a CDC i Unió. CiU abordarà avui la seva enèsima crisi en una reunió ordinària de l'executiva de la federació. Dirigents dels dos partits veien en la trobada una oportunitat per aclarir els suposats malentesos que va provocar la votació per separat al Congrés de la llei que consagra el pacte antigihadista de Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. També per mitigar el malestar intern que va portar Josep Antoni Duran i Lleida a declarar-se “desautoritzat” pel carrer Còrsega i per esmorteir el cansament que arrosseguen els convergents per les declaracions contínues del líder socialcristià en què qüestiona el procés, la relació de CiU amb ERC i el paper de les entitats sobiranistes en l'anomenada transició nacional.

Sense alternativa

Diverses fonts de la federació admetien que no preveuen cap altre escenari que no sigui la conciliació entre els dos partits, amb l'alè electoral de les municipals al clatell. Però el contagi de les tensions internes que ha generat el procés al grup parlamentari de Madrid –fins dimarts, indemne de les enganxades cícliques– fa més profunda la ferida interna. La nafra cou des del 2012, quan CDC va assumir per primer cop l'estat propi en el seu full de ruta nacional en el congrés de Reus. Des de llavors, i sobretot un cop constatat el fracàs del pacte fiscal la tardor següent, plana a les files de CiU el debat sobre l'assumpció de la independència com a objectiu polític definitiu. CDC hi ha anat arrossegant la federació, tot i les resistències de Duran. Cada decisió important que han pres els socis ha anat precedida d'un episodi de crispació entre el líder dels socialcristians, blindat pel seu nucli dur d'Unió, i CDC.

Així va passar amb l'aliança amb ERC després de les eleccions del 2012, en què CiU va perdre dotze diputats; amb el pacte de la data i la pregunta de la consulta; amb la candidatura per a les europees, que va forçar la renúncia de Salvador Sedó; amb la sortida de Duran de la secretaria general de CiU l'estiu passat i la creació de la plataforma centrista Construïm, i amb les negociacions fracassades sobre la llista unitària en les plebiscitàries.

Contra els pronòstics més tremendistes, la federació no s'ha acabat de trencar mai. Els socis han prioritzat l'entesa, per enrevessada que fos l'explicació pública. Han preferit assumir el possible desgast per la incoherència discursiva entre la defensa reiterada de Duran de la tercera via i la insistència d'Artur Mas que és justament el fracàs de l'encaix de Catalunya a Espanya, en forma de terceres vies, el que empeny el país a saltar la paret.

L'hora decisiva

Les eleccions del 27-S forcen ara Unió a decidir si assumeix o no el programa electoral nítidament independentista que CDC està decidida a sotmetre al criteri de les urnes, amb els socialcristians o sense, mentre Duran prossegueix amb la seva mesurada enretirada de la primera línia política. No serà, però, abans de les municipals. Tot i que algunes veus reclamen un congrés extraordinari, fonts de la direcció d'Unió assenyalen la possibilitat que la posició del partit sobre la independència es prengui en un consell nacional, tal com es va fer amb el 9-N, desllorigat amb una llibertat de vot pactada amb els sobiranistes del partit que donava cabuda a tots els sectors. El repàs a l'hemeroteca demostra que la confrontació entre Unió i CDC ha estat una via recurrent per cohesionar les files socialcristianes.

El partit d'Artur Mas, pendent de la convocatòria del congrés extraordinari, també afronta un llarg procés de refundació per renovar la direcció, deixar enrere el pujolisme, establir mesures d'impermeabilització de la corrupció i tancar les bases programàtiques d'una formació desinhibidament independentista. Es preveu que el consell nacional de CDC convocat per al 7 de març ratifiqui el calendari proposat per la direcció per emprendre una refundació per fases fins al congrés. Encara que el conclave decisiu no es faci abans de les eleccions del setembre, els convergents preveuen presentar-se als comicis amb una candidatura regenerada.

La de dimarts era la primera vegada que els diputats de CDC i d'Unió al Congrés votaven en dos blocs separats. La determinació de Duran de fer públic el seu malestar pel que considerava una “desautorització” sense precedents i per exposar amb contundència verbal la seva versió dels fets contrastava amb la decisió de CDC de no afegir llenya al foc i aclarir-ne discretament el perquè. Tot plegat, mentre es manté enquistat el focus conflictiu de Vic, on els dos partits es disputen el cap de cartell. La federació no reuneix des del 2004 el seu màxim òrgan, encara que els estatuts estableixen que s'ha de fer cada quatre anys. Però en l'etapa més crítica ha regularitzat les reunions de l'executiva. Avui, més.

Darrera actualització ( Dilluns, 16 de febrer del 2015 02:00 )