POLITICA
BARCELONA - 16 març 2016 2.00 h

Desglaç formal, tot i el desacord

 Puigdemont i Sánchez obren una nova etapa de relacions, tot i les discrepàncies sobre el procés i la negativa del PSOE a cedir amb el referèndum

 El president demana al líder del PSOE que no parli de crisi de convivència i li demana que es mulli contra la causa judicial del 9-N

ODEI A.-ETXEARTE - BARCELONA

“Quan s'obre una etapa de desglaç és quan afloren les solucions.” El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, reivindicava així des del Palau de la Generalitat la seva iniciativa de reunir-se amb Carles Puigdemont, marcant diferències amb l'immobilisme de Mariano Rajoy, a qui pretén expulsar de La Moncloa. Com es preveia, de la reunió no en van sortir acords d'aplicació pràctica: Puigdemont va plantejar el referèndum i Sánchez el va tornar a rebutjar, abanderant la seva proposta de reforma federal de la Constitució.

En l'hora i mitja de reunió, però, sí que va néixer una nova predisposició al diàleg, des de la discrepància, entre el president de la Generalitat i l'home que pot esdevenir el pròxim president espanyol o, com a mínim, mantenir-se com a cap de l'oposició. I això, per al Palau de la Generalitat i per a Ferraz, suposa un pas endavant després d'una legislatura espanyola d'enrocament institucional amb Catalunya i amb la causa del 9-N en procés d'instrucció i elevada ara al Tribunal Suprem. La portaveu del govern, Neus Munté, en va dir “normalitat institucional”. Unes “sinergies de diàleg” que va confessar que el govern havia trobat a faltar els darrers anys.

La qüestió sobre el suport dels partits independentistes a Sánchez en un eventual segon debat d'investidura va quedar fora de la trobada, segons van confirmar des del govern i el PSOE. L'executiu volia ser molt curós amb l'actuació sobirana dels grups parlamentaris de DL i ERC, i els socialistes espanyols no volien introduir dubtes sobre la convicció de Sánchez de no comptar amb els independentistes. Ho va intentar el PP, insistint que era això i no cap altra cosa el que havia vingut a fer el líder del PSOE a Catalunya. Amb un acord amb C's presentat com a indissoluble, Sánchez mirava Podem i llançava un missatge inequívoc a Pablo Iglesias: “Demano a totes les forces del canvi que ens unim per propiciar aquest govern de canvi”, va deixar anar, tot recordant que la majoria de catalans va advocar en les eleccions del 20-D per aquest “canvi”, sense explicitar la victòria d'En Comú Podem a Catalunya.

Segons fonts de l'executiu, el referèndum va centrar la meitat de la trobada sense que en sortís cap avenç. La consulta es manté com l'únic punt d'entesa assumible per la Generalitat i com una proposta inacceptable per a Sánchez, que va rubricar en l'acord amb C's el rebuig a qualsevol consulta d'autodeterminació. No obstant això, el president de la Generalitat va recórrer a algunes dades del Centre d'Estudis d'Opinió per intentar fer entendre al líder dels socialistes espanyols que la solució per al conflicte polític català ha de passar per les urnes. En concret, Puigdemont va recordar que un 80% dels ciutadans avalen un referèndum i un 87% ha declarat que n'acceptaria els resultats, tant si guanya el sí o com el no a la independència. “Sap perfectament quina és la nostra posició”, va sentenciar Sánchez, taxatiu, referint-se a Puigdemont.

El PSOE insisteix en la reforma constitucional com a única via d'acord viable. Les urnes que considera acceptables són les del referèndum posterior a una modificació de la carta magna i, tot seguit, una adequació de l'Estatut al nou marc de convivència. El procés sobiranista, per Sánchez, és “il·legal”. En canvi, es va mostrar partidari a parlar de tot el que calgui “dins de la Constitució i de la legalitat democràtica”. El socialista, de fet, va tornar a oferir la recuperació de la comissió bilateral Estat-Generalitat, que no es reuneix des del juliol del 2011. Però durant la trobada, segons fonts de la Generalitat, no va tornar a esmentar el document de 23 punts que Artur Mas va entregar a Rajoy el juliol del 2014 i que el PSOE s'havia mostrat partidari de recuperar. Pel govern, la llista és de temes pendents que no admeten cap discussió perquè es basen en el compliment de les lleis. Sánchez insistia igualment en la promesa de revisar el sistema de finançament. Puigdemont, d'altra banda, va censurar a Sánchez que parlés de “crisi de convivència” a Catalunya com a conseqüència del procés durant el debat fallit d'investidura. Segons fonts del govern, el president de la Generalitat va ser especialment dur amb el secretari general del PSOE en aquesta qüestió, perquè troba que és una expressió injusta amb la realitat social del país.

La querella contra el 9-N va ser un altre punt calent d'aquesta primera entrevista a Palau. Puigdemont va demanar a Sánchez que tingui un posicionament clar respecte al que considera un judici polític contra Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i ara també Francesc Homs. És a dir, que aclareixi si, a banda d'oposar-se a la judicialització del procés participatiu, està disposat a fer gestos perquè s'aturi. El govern posa el focus en la votació que s'ha de produir al Congrés per resoldre el suplicatori del Tribunal Suprem. La petició del tribunal per investigar el portaveu de Democràcia i Llibertat haurà de passar per la mesa de la cambra baixa, debatre's en la comissió de l'estatut dels diputats i, després, se sotmetrà al ple. Una oportunitat d'or perquè les forces que estan en contra de l'obertura de la causa evidenciïn el seu posicionament. Fonts del govern apuntaven que Sánchez no va aclarir res al respecte. El bon to, per ara, se circumscriu a les formes.

LES FRASES

No hi ha cap
indici de trencament de la convivència
ni se l'espera

Neus Munté
CONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA
Per nosaltres no quedarà. Hem de parlar de tot, fins i tot amb les forces amb què discrepem
Pedro Sánchez
SECRETARI GENERAL DEL PSOE

Mas-Colell censura els 18 mesos i el govern li treu pes

L'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell va opinar ahir que fixar un termini de 18 mesos és un “factor distorsionador”. Mas-Colell sosté que fixar calendaris pot generar “tensions innecessàries” i va pronosticar que, de la mateixa manera que en el passat n'hi va haver, en tornaran a aflorar en el futur. “A mesura que passi el temps, distorsionarà més”, va apuntar en una entrevista a Catalunya Ràdio. La consideració de Mas-Colell arribava després que la l'expresident de la Generalitat Artur Mas va advertir dimecres passat que no se li pot demanar al govern que proclami la independència en els 16 mesos que falten teòricament perquè s'acabi el mandat de Carles Puigdemont.

La portaveu de l'executiu, Neus Munté, va treure importància a les declaracions i les va emmarcar en la mateixa línia de les que, al seu criteri, s'han anat produint en el govern. Munté va subratllar que l'executiu treballa “escrupolosament” per complir el termini sense que s'hagi de convertir “en un element que el que faci sigui lligar de peus i mans”, segons va precisar. “És un termini que ens hem marcat per complir-lo, però el més important és el contingut”, va reblar Munté.