POLÍTICA
BARCELONA - 16 març 2018 2.00 h

Nous escorcolls contra l’1-O

 La Guàrdia Civil escorcolla la seu d’Òmnium i un despatx de la Generalitat a la cerca de fons públics per al referèndum

 El secretari de Difusió, retingut per la campanya ‘Civisme’, queda en llibertat

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

Un mes i escaig després de l’escorcoll ordenat pel Suprem, la Guàrdia Civil va tornar ahir a la seu d’Òmnium Cultural per buscar als ordinadors una prova de la suposada malversació de fons públics per finançar el referèndum que s’imputa al govern de Puigdemont. La direcció de l’entitat sobiranista sempre ho ha negat, ja que assegura que no rep subvencions des del 2012 i que es finança amb la quota de socis. Aquest cop, els escorcolls els va ordenar el titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que investiga l’organització de l1-O. El magistrat Juan Antoni Ramírez va autoritzar també l’escorcoll del despatx oficial del secretari de Difusió i Atenció Ciutadana, Antoni Molons, al Palau de la Generalitat i al seu domicili. Molons va quedar en llibertat ahir a la tarda, després d’acollir-se al seu dret a no declarar a la caserna de travessera de Gràcia. La tesi de la Guàrdia Civil –sense cap prova concreta, després d’un any d’investigació– és que la Generalitat podria haver emmascarat el finançament de l’1-O a través de subvencions a Òmnium i a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

En un dels darrers informes de la Guàrdia Civil, compartit pel jutge Ramírez i el jutge Pablo Llarena –que du la causa contra els independentistes catalans–, s’afirma textualment: “Tampoc pot descartar-se que l’ANC i Òmnium Cultural hagin pagat algunes despeses relacionades amb el referèndum gràcies a subvencions.” S’hi detalla, fins i tot, que analitzades les transferències bancàries de l’ANC i d’Òmnium, des del 7 de setembre passat –quan el TC suspèn el referèndum– fins a l’11 d’octubre, no troben cap traspàs de diners públics, ni tampoc en els 1,5 milions gastata en mobilitzacions, bàsicament en autocars.

Amb tot, el jutge Ramírez, en una nova peça secreta, va autoritzar ahir tornar a entrar a Òmnium, i agents de la Guàrdia Civil van copiar correus electrònics de responsables de l’entitat. El gener passat, amb l’ordre del jutge Llarena, van copiar els correus dels darrers dos anys del seu president, Jordi Cuixart, en presó provisional, avui se’n compleix mig any. També ho van fer amb els correus electrònics de Jordi Sànchez, en presó des del 2 de novembre passat, a la seu de l’ANC per buscar el seu vincle amb la mobilització per a la independència de Catalunya.

L’autoritza Turull

A més, la Guàrdia Civil va practicar la “retenció” del secretari de Difusió mentre bolcava els seus correus al seu despatx oficial i a casa seva. Antoni Molons ja va ser citat a declarar com a testimoni el novembre passat davant la Guàrdia Civil, a travessera de Gràcia. Segons consta en el sumari de la causa, s’assegura que el secretari de Difusió va afirmar que ell era el responsable de tirar endavant la campanya de publicitat Civisme, prevista inicialment per a l’estiu passat, en la qual el primer missatge era: “Has nascut amb capacitat de decidir. Hi renunciaràs?”, imprès sobre unes vies. Va detallar que aquest contracte el va autoritzar el llavors conseller de la Presidència, Jordi Turull. Hi afegeix que l’empresa responsable de la difusió se’n va desdir, de continuar-lo fent, per la suspensió del TC, i llavor ell i Turull van decidir tirar endavant aquesta publicitat només en mitjans públics, TV3 i Catalunya Ràdio. Molons, en la declaració, també assegura que la partida de 2,7 milions d’euros destinada a aquesta campanya no es va usar, en quedar aturada, i que els diners han d’estar a les “arques de la Generalitat”, una afirmació de la qual els investigadors diuen que no es refien.

Molons, com és habitual en les causes secretes en què no se sap quines proves hi ha, com a investigat es va acollir al seu dret a no declarar, i a dos quarts de cinc de la tarda va sortir de la caserna, acompanyat de la seva advocada, Judit Gené.

Per ara, el jutge de Barcelona qualifica con a fons malversats 502.000 euros que la Generalitat hauria gastat en publicitat per l’1-O als mitjans de comunicació. Té pendent d’aclarir els costos d’Unipost amb les paperetes comissades, mentre que alguns editors de cartells van dir que no han cobrat. I el Suprem diu que es van destinar 139.000 euros a observadors internacionals de l’1-O.

LES XIFRES

502.000
euros
en publicitat per l’1-O és el que el jutjat indica, fins ara, com a fons malversats. I el Suprem, 139.000 euros.
10
gigues de documentació,
assegura Òmnium que se li van endur. I, els papers originals dels comptes 2016-2018.

El CGPJ reforça el jutjat

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va anunciar ahir que ha concedit al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona un jutge de reforç perquè es pugui dedicar en exclusiva a la causa contra els organitzadors de l’1-O, que té oberta des del febrer del 2017. Així, i durant sis mesos, el titular del jutjat d’instrucció 2 de Badalona, Pablo Jesús Alonso García, portarà el dia a dia del jutjat de Barcelona i el magistrat Juan Antonio Ramírez, se centrarà en el cas contra càrrecs i tècnics de la Generalitat i empresaris.

La mesura és força excepcional, ja que aquest reforç es concedeix en complexos casos de corrupció, tal com se li va donar al jutge del Vendrell en el cas del suposat finançament il·legal de CDC i el 3%. El CGPJ indica que la causa és feixuga, amb més de trenta investigats. Precisament, el CGPJ informava aquesta setmana que València amb divuit jutjats, ha liderat les peticions de suport per casos de corrupció. Catalunya, quatre des del 2015.


POLÍTICA
BARCELONA - 16 març 2018 2.00 h

Òmnium nega que rebi diners públics i acusa l’Estat de voler embrutar l’entitat

 L’associació rebutja haver pagat cap campanya oficial de l’1-O

 Afirma que la Guàrdia Civil va amenaçar amb un delicte de sedició si s’instava a protestar davant la seu

XAVIER MIRÓ - BARCELONA

“Aquí no hi trobaran res. Si escorcollen els partits que governen Espanya potser sí que hi trobaran la vergonya democràtica. Ja n’hi ha prou de tractar així Òmnium i la societat catalana”, afirmava el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, en unes declaracions indignades arran de l’escorcoll d’ahir a la seu de l’entitat, un escorcoll més ampli i intensiu que el que ja van patir al 24 de gener.

Aleshores la Guàrdia Civil, per ordre del jutge del Suprem, es va endur les comunicacions per correu electrònic realitzades els últims dos anys pel president de l’entitat, Jordi Cuixart, acusat de sedició per la protesta ciutadana del 20 de setembre davant del Departament d’Economia i empresonat sense judici des de l’octubre. En l’operació d’ahir, els agents del cos armat van anar força més enllà per ordre del titular del jutjat 13 de Barcelona. Des de primera hora del matí van retenir a l’interior de la seu tots els treballadors i directius presents per requerir-los informació financera i econòmica de l’entitat, “buscar proves de malversació de fons públics” i mirar els seus correus electrònics.

L’acte judicial que va permetre l’escorcoll d’ahir utilitza una frase genèrica i habitual que autoritza els agents a fer, si cal, detencions en cas que les persones oposin resistència i impedeixin la investigació. En l’escorcoll d’ahir, el jutge autoritzava “l’adopció de qualsevol mesura (inclosa la detenció) contra tots aquells que tractin d’impedir, obstaculitzar o evitar la pràctica de les diligències acordades”.

Mauri, que no va poder ser present en el moment de l’escorcoll i que va assabentar-se’n des del seu lloc de treball fora d’Òmnium, va confirmar al migdia que la Guàrdia Civil havia advertit les persones retingudes que podrien cometre un delicte de sedició –pel qual està empresonat sense judici Cuixart– si es convocava al carrer una protesta com la del 20-S.

El vicepresident d’Òmnium, visiblement més molest que el 24 de gener, va qualificar de “vergonya democràtica”, “inadmissible” i “desproporcionat” l’escorcoll d’ahir i va acusar l’Estat de voler embrutar el prestigi de l’entitat amb una operació que, segons ell, no obtindrà resultats judicials: “Intenten fer creure que Òmnium ha comès algun tipus d’il·legalitat. No trobaran cap vinculació econòmica entre la Generalitat i Òmnium”. Mauri va demanar a l’Estat que “pari d’una vegada” la repressió que, segons ell, no aturarà la feina i el compromís d’Òmnium ni la voluntat d’“avançar cap a la República”.

LES FRASES

No entenen el finançament privat d’una entitat. Si busquen a la Fundació Francisco Franco potser sí que trobaran diners públics
Òmnium no ha fet cap campanya oficial de la Generalitat per cridar a la participació en l’1-O
Marcel Mauri
VICEPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

POLÍTICA
BARCELONA / GIRONA - 16 març 2018 2.00 h

La protesta a Sant Jaume es torna un clam per la unitat

 “Mentre la repressió no s’aturi, deixem de titllar-nos de covards, traïdors i hiperventilats”, exigeix Mauri

 Concentracions arreu del país en suport a Òmnium Cultural i contra les forces d’ocupació

E. BELLA / L. ARTIGAS - BARCELONA / GIRONA

La plaça de Sant Jaume es va tornar a omplir ahir a la tarda en un crit contra les forces d’ocupació i per mostrar suport a Òmnium Cultural, escorcollat per segon cop per la Guàrdia Civil i amb el president a la presó. Avui fa cinc mesos que Jordi Cuixart és a Soto del Real. El portaveu de l’entitat, Marcel Mauri, va fer una crida perquè els partits independentistes deixin les diferències de banda i posin en marxa la legislatura, un reclam que va anar seguit de crits d’unitat de tota la plaça.

“Mentre la repressió no s’aturi, deixem de titllar-nos de covards, traïdors i hiperventilats”, va demanar des de l’escenari. L’escoltaven la principal autoritat que queda al país, el president del Parlament, Roger Torrent, i representants de Junts per Catalunya, ERC, la CUP i Catalunya en Comú –Xavier Domènech va rebre alguns crits de rebuig per “equidistant”–. “És més urgent que mai treballar des de la unitat dels demòcrates”, va reclamar Mauri transversalment. “Estem davant d’una clara persecució política que vol criminalitzar Òmnium; les nostres idees molesten”, va sentenciar davant d’un mar de llaços grocs.

Els manifestants brandaven cartells amb el lema “Tots som Òmnium”, entonaven consignes com “Puigdemont, el nostre president”, “155, cop d’estat”, “Ni un pas enrere” i proferien algun crit espars de “coherència”. També hi va haver aplaudiments per a Antoni Molons, el secretari de Difusió del govern, detingut al matí. De tant en tant la massa es girava cap a la seu de la Generalitat per cridar “Fora els okupes de Palau” i llançar una mirada de disgust a la bandera espanyola, que continua onejant-hi.

A l’escenari hi van pujar la parella de Cuixart, Txell Bonet, amb el seu nadó als braços; el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, i representants de la junta d’Òmnium, entitat que recentment ha superat els 100.000 socis, una xifra que no ha parat de créixer amb la repressió.

Els comitès de defensa de la república (CDR) van continuar la protesta Via Laietana amunt, en una marxa fins a la caserna de la Guàrdia Civil a la travessera de Gràcia, on es van cremar fotos del rei. Les manifestacions, però, havien començat al matí, quan es va tenir coneixement dels escorcolls. Ràpidament, els CDR van convocar una concentració a Sant Jaume per fer costat a Òmnium i a Molons. Centenars de persones s’hi van aplegar, inclosos treballadors de la Generalitat. Es va cantar Què volen aquesta gent? davant d’una porta del Palau custodiada per almenys nou mossos i una barrera de tanques. Del carrer de Jaume I va aparèixer un grup de joves que es va unir a la lluita. Van encadenar protestes: acompanyats dels diputats de la CUP, venien de manifestar-se davant de la seu de la secretaria d’Universitats, on s’havien queixat per les elevades taxes universitàries. “Han entrat a la Gene? De veritat?”, exclamava un passavolant. Alguns turistes preguntaven si allò passava cada dia. Els guies aclarien què volia dir l’estelada als seus grups, mentre un danès explicava orgullós que Carles Puigdemont va anar al seu país de visita i no va passar res.

Arreu del Principat es van registrar protestes. A Girona, més de 200 persones es van concentrar també a les sis de la tarda davant de la seu d’Òmnium, a la plaça del Vi. El president d’Òmnium Gironès, Sergi Font, abans de llegir un manifest, va remarcar que ahir era “un dia especial” en què calia continuar mostrant “la unitat i fermesa de la societat civil davant dels intents d’espantar i de culpar entitats cíviques democràtiques de crims” que no han comès: “Busquen i busquen, i com que no troben, inventen.” Des de la Taula per la Democràcia per Girona, convocant de l’acte, es va ressaltar el caràcter “unitari” de la concentració, “sense logotips”, per tal de donar suport a Òmnium després del “setge patit” ahir.

LES FRASES

Estem davant d’una clara persecució política que vol criminalitzar Òmnium; les nostres idees molesten

LA XIFRA

És més urgent que mai treballar des de la unitat dels demòcrates
Marcel Mauri
PORTAVEU D’ÒMNIUM
5
mesos
fa avui que el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, són a la presó.