OPINIÓ
16 agost 2016 2.00 h

Tenir veu pròpia a l'exterior

Catalunya sempre ha tingut voluntat de donar-se a conèixer a l'exterior, voluntat que tradicionalment ha preocupat els diferents governs espanyols. Aquesta preocupació s'ha disparat en els últims mesos coincidint amb la voluntat del govern català d'internacionalitzar el procés, cosa que ha fet que es disparés l'ofensiva del Ministeri d'Afers Exteriors per dificultar, impedir o diluir la tasca que es fa des del Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, encapçalat per Raül Romeva. Tanta és la preocupació que el govern del PP, com és habitual, va impugnar davant del Tribunal Constitucional la creació d'aquesta conselleria, encara que finalment va aixecar-ne la suspensió sempre que quedés ben clar que no havia de realitzar tasques reservades al ministeri.

Lluny de recular, el govern ha intensificat la seva tasca a l'exterior amb l'objectiu que les reivindicacions del poble de Catalunya siguin conegudes arreu del món malgrat el control i els entrebancs que ha posat el govern espanyol, que ha desplegat tot un sistema de contradiplomàcia des del ministeri i les ambaixades per evitar la internacionalització del procés. Catalunya ha esdevingut un actor internacional actiu, amb una acció a l'exterior legítima i respectuosa amb el marc normatiu. En els darrers vuit mesos s'han mantingut múltiples contactes amb autoritats, representants de parlaments, del món acadèmic i també de l'econòmic, amb l'objectiu d'internacionalitzar el procés i guanyar el seu reconeixement. Catalunya ha de tenir veu pròpia al món i una acció exterior que, a banda de donar a conèixer les reivindicacions nacionals del país, permeti estrènyer llaços i establir aliances arreu de cara al futur estat propi.