Campanya de campanyes

Artículos | 17/05/2015 - 06:52h


Francesc-Marc Álvaro


Incertesa catalana, congelació andalusa, electricitat madrilenya i expectatives britàniques de Rajoy marquen –per ara– aquesta campanya de campanyes, amb municipals a tot l’Estat i autonòmiques a la majoria de comunitats. Sota les llambordes del tall del dia deu haver-hi la platja del debat una mica seriós, sobretot als pobles i ciutats on –tret d’algunes capitals– el factor personal tendeix a pesar molt més que les sigles o les polèmiques que es van encadenant. La realitat despullada contra les llistes fantasma i les enquestes.

A Catalunya, els finíssims ministres Wert i Fernández Díaz han aconseguit marcar l’agenda de l’escuma amb un sentit d’Estat dels que faran època. Llengua, policia, banderes i l’escombra de l’alcalde de Badalona amaneixen la pesca un pèl rutinària del vot. Mentrestant, a Barcelona, la retòrica de Colau –ara amb Pablo, ara amb la monja Forcades– ajuda a clavar Trias en la centralitat geomètrica d’una governabilitat que no molesti ningú, tret d’aquells que tenen el talent de viure de la mateixa màfia que denuncien. Collboni i Bosch són personatges a la recerca d’un autor.

El 24 de maig es voten ajuntaments, però passaran moltes coses alhora: una prova d’esforç del sobiranisme, un test de confiança per al PP i l’aterratge en la realitat de la suposada nova política. ¿Seran també aquestes municipals una primera volta de les catalanes del 27-S? Així es llegiran, es vulgui o no.

Encara que –repeteixo– això sigui secundari per a molta gent a l’hora de triar alcalde.