POLÈMICA PELS SÍMBOLS

Estelada, igual a crucifix

L'Ajuntament de Sant Cugat s'acull a una sentència que avalava la presència de la creu a les aules italianes per justificar la ubicació d'una bandera independentista en una plaça

RAFA JULVE / BARCELONA

DIVENDRES, 17 DE JULIOL DEL 2015

La hissada d'una estelada a la plaça de Lluís Millet manté embrancats l'Ajuntament de Sant Cugat i Societat Civil Catalana (SCC) en una batalla legal que ja dura més de mig any. El 7 de novembre del 2014, la plataforma contrària a la independència va requerir a l'alcaldessa Mercè Conesa (CDC) que retirés la bandera que havia ordenat ubicar al recinte al considerar que trencava «el principi de neutralitat de l'Administració» i que vulnerava «el principi d'igualtat consagrat per l'article 14 de la Constitució». Tres setmanes després, la regidora va rebutjar la sol·licitud recordant entre altres raons que la legislació estatal regula l'ús de banderes «en edificis públics i establiments de les diferents administracions sense contemplar el seu ús en altres espais públics, com pot ser una plaça». També instava SCC a presentar un recurs contenciós administratiu si no hi estava d'acord. Com així ha sigut.

Un cop ficats en matèria judicial, Societat Civil insisteix en la seva demanda que la col·locació d'aquesta estelada -per a la qual es va habilitar un pal que «va suposar una despesa municipal de 6.019,75 euros»- supera les competències de l'ajuntament, atempta contra el «pluralisme polític» i vulnera drets fonamentals dels veïns «per intromissió en l'esfera de la llibertat de consciència i de pensament». L'al·legat de defensa de l'ajuntament aporta de nou diverses justificacions, i una d'elles és comparar el cas de l'estelada amb el que va portar l'Estat italià davant els tribunals per negar-se a retirar crucifixos de les aules públiques. El 2011, recorda el consistori, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va sentenciar que «el crucifix penjat en una paret és un símbol essencialment passiu, i aquest aspecte és rellevant a judici del tribunal, especialment en atenció al principi de neutralitat», ja que  «no es pot atribuir una influència sobre els alumnes comparable a la que pot tenir un discurs didàctic».

 

«És cert que al regular la presència del crucifix a les aules públiques (...) la reglamentació atorga a la religió majoritària del país una visibilitat preponderant en l'entorn escolar. Malgrat això, no és suficient per caracteritzar una actitud d'adoctrinament per part de l'Estat», afegeix l'ajuntament que el tribunal va dictar. També subratlla que la Junta Electoral va rebutjar la retirada d'aquella estelada perquè no estava en un edifici públic i reitera que es tracta d'un acte polític i no jurídic. En canvi, SCC considera que es tracta d'«un acte nul de ple dret» i reclama la retirada de la bandera. Cap al mes d'octubre la jutge podria dictar sentència
.