LES LECTURES DE LES ELECCIONS CATALANES

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

Els eixos del 27-S

El suflé no només es revifa sinó que pot sortir del forn amb gran satisfacció dels comensals del 'sí'


DIVENDRES, 17 DE JULIOL DEL 2015

¿Poden convertir les aliances una opció perdedora en guanyadora? La resposta, el 27-M. El suport a la independència ha passat de rascar la majoria a perdre uns quants punts. Això l'allunya del seu objectiu, o l'allunyaria en cas de referèndum homologable. Segons el CEO, el  perdria d'una manera clara. Ara bé i paradoxalment, pot guanyar les autonòmiques del 27-S, no tan sols en diputats sinó també en vots. ¿Com s'entén? Per la TAI (Triple Aliança Independentista). Per la transversalitat de la TAI. Perquè la idea de país, tan genèrica i vaga com compartida, així com la de la llibertat, insuficient per naturalesa, ja van lligades a la independència.

Deu ser cert, com sostenia Vicens Vives, que els catalans tenim poca pràctica en l'art d'exercir el poder. Però això no és tot. Com va predir Maquiavel, som molt bons en l'art de reclamar-lo. Grans, incansables experts per reclamar-lo, com demostra un cop d'ull a la història. A bona part d'Europa i del món es fan preguntes com aquestes: «¿Què passa a Catalunya?» «¿Què volen els catalans?» Si pretenen oferir-los explicacions clares, apuntin-se la resposta, la primera gran resposta, formulada per la demògrafa Anna Cabré. Fa així: «Catalunya és una fàbrica de catalans». La segona és encara més evident i remet un altre cop a Maquiavel: «Els catalans pretenen governar-se». Afegeixin, si es volen fer comprendre bé, dues paraules: «Com sempre». «Com sempre en el passat». «Com sempre en el futur».

No pot ser. ¿No havíem quedat que l'estat fa la nació? ¿Que els catalans fa segles que no disposen d'un estat propi? Doncs miri, hi ha una excepció. A Espanya, s'ha combinat i es combina una resistència extraordinària a l'assimilació per part catalana amb una matusseria molt poc eficient per part dels assimilacionistes de la capital i els seus acòlits. I ja està quasi tot dit. Amb aquest minúscul manualet, n'hi hauria d'haver prou per posar els estrangers al corrent de la nostra situació. Més val que no s'enrotllin gaire més, que els interlocutors del món tenen molta feina i s'han d'ocupar d'altres temes encara més importants, com són el deute grec o l'acord per la nuclearització, en aparença pacífica, de l'Iran.

Els que donaven el suflé per extingit, haurien de tenir una mica més en compte els conceptes anteriors, ja no dic memoritzar-los, encara que només sigui per equivocar-se de menys. Perquè no hi ha dubte que amb la Triple Aliança Independentista -CDC, ERC, entitats- el suflé no tan sols revifa sinó que pot sortir del forn, el 27-S, amb moderada o gran satisfacció dels comensals del . No està gens malament, venint com venim del tan pregonat desànim i de la crònica prematura d'un fracàs cantat.

Gràcies a la TAI, els que consideren només autonòmiques les eleccions del 27-S han perdut el pols que els enfrontava als partidaris de les plebiscitàries. El 27-S serà sobretot plebiscitari. Com pretenia el president Mas i posa de manifest la trajectòria del número u de la llista, Raül Romeva, l'eix dreta-esquerra ha quedat diluït dins l'eix nacional. La nit del recompte, no hi haurà cap manera de saber quants catalans han votat opcions d'esquerra. Cap, perquè la TAI és transversal. Em sembla que no cal donar-hi més voltes. Sabrem, en canvi, si la independència ha guanyat o no en vots, sumant-hi els de la CUP. Sabrem de quants escons disposen els uns, els altres i els de més enllà.

Si l'independentisme va unit -amb la candidatura col·lateral estratègica de la CUP, destinada a neutralitzar Iniciativa i Podem fins on es pugui- els vots de tots els que no portin la secessió al programa, es comptaran com a no. Tan evident com això, ho és que no conformen ni conformaran cap bloc, perquè els separa una qüestió fonamental, tant o més transcendent que obtenir la independència, a l'Europa del segle XXI: IC i Unió són sobiranistes i els altres no. Iniciativa i Unió volen que els catalans ens governem, i els altres, PSC, PP i Ciutadans, volen que ens manin des de Madrid. IC i Unió prefereixen un compromís que no trenqui Espanya. Els altres volen reforçar la capital. En altres paraules, que el vots del no i els del sí-no es comptaran tots com a no, però una part significativa d'aquests volen que Catalunya tingui un estat i continuaran treballant per això. El bloc del PSC, PP i C's s'hi oposarà.

Aquests últims, s'anomenin constitucionalistes o centralistes, parlen de govern alternatiu, però ja faran prou si aconsegueixen, entre tots tres, superar de gaire el 25% dels diputats al Parlament. Aquesta perspectiva, si es converteix en dada el 27-S, no s'hauria de posar alegrement en tercer pla. Ni aquí ni a fora
.