Som Gramenetdenuncia que Parlon no els ha autoritzat un acte a favor del referèndum
Si alguna cosa ha caracteritzat el PSC, fins i tot malgrat la davallada dels seus resultats electorals dels darrers anys, és el fet de ser una força municipalista. Ara enarbora aquesta força com a principal estendard dels ajuntaments que rebutgen col·laborar amb el referèndum de l’1 d’octubre cedint locals municipals. I més després que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, anunciés un acord amb la Generalitat per facilitar l’1-O.
Els ajuntaments pel no (que s’oposen a permetre el referèndum d’autodeterminació) poden significar prop de 200 consistoris dels 948 que té Catalunya. Les xifres, però, encara no estan clares. Cal precisar que entremig hi ha les posicions dels alcaldes que han defugit el no frontal al referèndum i han acordat amb la Generalitat que s’obriran locals del govern. També hi ha altres consistoris que encara no s’han pronunciat sobre l’1-O. Entre aquests, n’hi ha alguns on s’intueixen certs equilibris polítics: governs municipals que estan formats per partits sobiranistes i partits contraris al referèndum.
Tenint en compte que Cs, ara segon partit al Parlament, no posseeix ni una sola alcaldia catalana, i que el PP només en té dues (en pobles petits, a Godall i Pontons), el PSC queda com el principal mur frontal contra l’1-O. És un mur que concentra el seu pes a l’àrea metropolitana (Gavà, Viladecans, Cornellà, Esplugues de Llobregat, Rubí, Mollet del Vallès...) i dues capitals de demarcació, Lleida i Tarragona. Alguns dels alcaldes més destacats d’aquestes ciutats, és el cas de Núria Marín (alcaldessa de l’Hospitalet, la segona ciutat més gran del país pel que fa a volum de població), Àngel Ros (Lleida) i Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet), van ser els primers de contestar la carta enviada pel president Puigdemont i el vicepresident, que els demanava la seva disposició a col·laborar amb la cessió de locals el dia de les votacions.
Això s’ha traduït en decisions concretes que s’han anat coneixent en aquests darrers dies. Ahir mateix, per exemple, la plataforma ciutadana Som Gramenet es va queixar que l’alcaldessa Parlon no els havia autoritzat a fer un acte, que s’havia de celebrar ahir, a favor del referèndum. Segons la plataforma, l’alcaldessa havia al·legat que no era competent per autoritzar aquest acte, cosa que ja havia passat dies enrere amb un acte programat per Òmnium Cultural. Davant d’això, Som Gramenet hi veu una “retallada encoberta del dret a reunió, manifestació i debat a la ciutat”. També ahir, el grup municipal del PDeCAT a Lleida va denunciar que l’alcalde, Àngel Ros, els havia impedit fer campanya pel sí en denegar-los l’ocupació de via pública en una zona de vianants de la ciutat. Altres ajuntaments que no cediran locals municipals per al referèndum són el de Blanes, Sant Adrià de Besòs, Badia, Vallirana, Esparreguera, Mont-roig del Camp i Santa Margarida de Montbui, per esmentar-ne alguns.
Hi ha ajuntaments del PSC, com el de dues capitals vallesanes, Granollers i Terrassa, on els alcaldes han pactat que s’hi obriran locals que pertanyen a la Generalitat per facilitar que els ciutadans es puguin pronunciar. És una posició que difereix una mica de la línia oficial marcada pel PSC –el ple rebuig–, però, tot i així, aquests dies el primer secretari del partit, Miquel Iceta, hi ha restat importància i ha emmarcat aquestes accions dins de la normalitat. Amb qui sí que ha estat contundent és amb l’alcalde de Gratallops, l’independent Xavier Gràcia, a qui Iceta va advertir que “s’exposava a greus conseqüències” si posa les urnes (Gràcia havia anunciat que col·laboraria amb l’1-O i que votaria sí).
Un exemple dels equilibris polítics que ha provocat la decisió sobre cedir o no cedir locals municipals per a l’1-O és a Castelldefels. ERC és al govern municipal d’aquesta ciutat del Baix Llobregat, igual que el PDeCAT, que s’hi va sumar el gener passat, però ni la presència dels dos partits ni la pertinença de la ciutat a l’Associació de Municipis per la Independència –ERC va imposar l’entrada a l’AMI com a condició per a un pacte que va expulsar el PP de l’alcaldia– va decantar la balança a favor de cedir locals per al referèndum. En un comunicat conjunt de tots els partits que formen el govern (PSC, Movem, ERC, el PDeCAT i Castelldefels Sí Pot), assenyalaven que la Generalitat té prou equipaments a la ciutat, raó per la qual la participació dels ciutadans a la votació quedarà garantida.
En un context general de frontisme, el líder dels socialistes catalans ha refermat diverses vegades que els alcaldes del PSC “compliran la llei” l’1-O i que, en tot cas, si algú “se la salta, un jutge el condemnarà i deixarà de ser alcalde”. Davant les citacions judicials als alcaldes favorables al referèndum, no s’ha estat d’afirmar que aquesta situació l’ha “produït” l’“l’opció política equivocada i profundament injusta del govern de Catalunya”. “Si aquests alcaldes en aquests moments han estat requerits en un procediment preliminar d’investigació és perquè el govern de Catalunya s’ha entestat a arrossegar els ajuntaments de Catalunya que col·laborin en l’organització d’un referèndum il·legal.” L’endemà mateix de la Diada el PSC va fer públic un manifest dels seus alcaldes i regidors contra el referèndum en què acusava el govern d’estar “radicalitzat”.
D’altra banda, el PSC ha denunciat que alguns dels seus alcaldes han rebut amenaces i insults, sobretot a través de les xarxes socials, per haver-se oposat al referèndum. El partit les recopila i té previst presentar-les a la fiscalia.
