La primera pregunta que et fan aquests dies si arribes a Madrid i ets català és: «Escolta, ¿i que tal aquest Puigdemont?», per cert, pronunciat molt millor del que alguns van imaginar, perquè a Cata-lunya agrada pensar que d’entrada allà ho faran malament, expressant més el desig que la realitat. És clar que en tenen motius després de comprovar totes les variants fonètiques amb què es va pronunciar el nom del futbolista Cesc, per exemple.
Jo els responc que, encara que no s’ho creguin, a Catalunya no ens coneixem tots, i que no he tingut l’oportunitat d’intercanviar en persona ni una paraula amb Puigdemont. Només un parell de missatges de cortesia aprofitant que és el primer president que em segueix a Twitter (i a 3.000 més, no es pensin).
Madrid era aquesta setmana com aquelles partides simultànies d’escacs. Múltiples taules amb un tauler al davant, planejant l’estratègia: uns buscant l’escac d’un president sense aliats, altres buscant el mat d’un secretari general que davant qualsevol decisió que pren ha de donar explicacions als seus alfils territorials. I gairebé tots buscant l’enroc amb Catalunya, com demostra l’allau de trucades que va rebre Puigdemont abans de divendres: ni més ni menys que zero. Després divendres la cosa ja va canviar. Mai és tard… Però, ¿i els que de moment tenen el poder? ¿Què fan? Primer missatge de Rajoy: «No els en deixaré passar ni una». Resposta de Puigdemont: «És un president en funcions i fa declaracions en funcions». Tot plegat, perquè el president no va jurar el càrrec com diu la norma, perquè a xulo no em guanya ningú, i si hagués pogut jurar per Snoopy ho hauria fet abans que per la Constitució. ¿Per què rebaixar la tensió si no ens convé a cap dels dos?
Un gest impropi
¿I la Casa Reial? Doncs en un gest impropi d’un rei que no ens té acostumats als errors no forçats, decideix no rebre la presidenta del Parlament. Ja sé que tampoc ha rebut altres presidents de parlaments autonòmics, però ¿tant costava fer-ho en un moment en què qualsevol tronquet és gasolina per al foc? Però tranquils, que la resposta no s’ha fet esperar. ERC decideix no participar en la ronda de consultes amb el Rei. I anar sumant. Que com pitjor, millor. ¿Segur? Què volen que els digui. Preferia els temps en què Pilar Rahola, líder d’ERC a Madrid, anava a consultes amb el rei Joan Carles, encara que només fos per assabentar-nos anys més tard que el Rei «va tocar la seva teta republicana» com ella va relatar a Xavier Sardà. Tinc la sensació que ni uns ni altres tenen ganes de donar una imatge d’aquesta cordialitat que crec més necessària que mai. ¿Se’n recorden quan en l’estrena dels Jocs, després d’intenses negociacions, es va aconseguir que sonés Els Segadors i després l’himne d’Espanya? ¿Se’n recorden? Jo tampoc
.
