POLÍTICA
BARCELONA - 18 febrer 2016 2.00 h

MIREIA BOYA 

PRESIDENTA DEL GRUP PARLAMENTARI DE LA CUP

“Necessitem concessions i petites victòries”

 “La CUP té una ideologia determinada que està bé que mostrem perquè vol dir que l'independentisme és plural”

 “Si el deute es renegocia, els nous ingressos han de ser destinats a projectes socials”

 “Un gest seria eliminar els ajuts a les escoles de l'Opus”

Occità

Mireia Boya, a més de defensar la llengua occitana al Parlament, també té previst fer servir la seva agenda de contactes entre corsos i bretons per mostrar que el sentiment cultural també es pot convertir en moviment polític.
EMMA ANSOLA - BARCELONA

Presideix el grup parlamentari de la CUP i, malgrat que l'esquerra independentista rebutja els lideratges, el càrrec li comporta ser la veu que interpel·larà el president Puigdemont en les sessions de control al Parlament. Ho farà en aranès, la seva llengua materna, decisió que ja ha aixecat certes expectatives entre els seus parlants. Compartirà aquesta tasca a la cambra catalana amb altres negociats relacionats amb el medi ambient, cultura i llengua i el procés constituent.

Proposar ara una consulta sobre el BCN World, quan el projecte ja està dat i beneït, ens sembla un subterfugi
La CUP farà assemblea nacional al maig; el govern no preveu aprovar els comptes fins al mes de juliol
No volem un debat de pressupostos sí o pressupostos no, perquè això va ser l'error en l'anterior negociació
El pla de xoc és un pla de mínims i per ells [Junts pel Sí] , en canvi, és el sostre. Caldria anar més enllà
Com afronta la CUP unes noves negociacions amb JxSí després del desgast que van patir per investir president Puigdemont?
No volem i evitarem que es repeteixi la dinàmica anterior. I som conscients que les negociacions seran més constants per tal de trobar un acord en cadascun dels eixos del full de ruta, perquè encara hores d'ara falten per concretar.
Seran els pressupostos el cavall de batalla?
Estem davant d'una legislatura extraordinària, perquè no ens van deixar fer el referèndum que calia. Per aquest motiu vam signar l'acord. Ara bé, JxSí i la CUP estem en llocs ideològicament oposats i el govern no pot pretendre que li donem un xec en blanc. Ells es prenen com un atac a l'estabilitat qualsevol decisió en contra i nosaltres ja els hem explicat que la CUP té una ideologia determinada que està bé que mostrem, perquè això vol dir que l'independentisme és heterogeni i la societat, rica i plural. Per això, afrontem les negociacions d'aquests 18 mesos com un tot global. Necessitem, ja els ho hem dit, concessions, petites victòries, i la visualització de gestos que facin evident que avancem en la ruptura amb l'Estat i posem fi a la política de privatitzacions, que no podem acceptar.
Quin tipus de gestos demanen? Aplicar la declaració del 9-N?
Això és un acord del Parlament i s'ha de complir sí o sí. Un gest seria, per exemple, eliminar els ajuts que es donen a les escoles de l'Opus.
Aquest tema torna a estarsobre la taula?
Sí, però hi ha una part de JxSí que no en vol ni sentir a parlar. Hi ha altres temes, també, com el BCN World, el consorci sanitari de Lleida, el projecte de dades sanitàries, la renda garantida... La llista és molt llarga. El que no farem és centrar el debat en pressupostos, sí, o pressupostos, no, perquè això va ser l'error de les anteriors negociacions. Calen gestos contundents per constatar que volem construir un nou estat junts i que no serà el país d'uns quants sinó el de tothom.
Precisament aquesta setmana ha ressorgit el projecte BCN World i la proposta de fer-hi una consulta. Però la CUP,on la faria?
No n'hem parlat. És un tema que ha de passar per les assembles locals, les territorials i després pels grups de treball. En principi, tot i que la consulta ens sembla bé com a principi general, pensem que no s'ha de fer quan el projecte ja està dat i beneït. Els tempos de la participació ciutadana no són aquests, sinó molt abans, i han de permetre construir el projecte sobre
el model que han decidit els ciutadans. Per això aquest anunci de la consulta ens sembla més aviat un subterfugi.
Els vostres tempos en la presa de decisions també van ser força criticats en l'anteriornegociació i fins i tot en vau fer autocrítica. Us heu replantejat l'assemblearisme?
No, el debat hi ha de ser, des de baix a dalt. De fet, ara iniciem tots els debats locals sobre pressupostos, BCN World, el procés de desconnexió i altres temes que acabaran amb un assemblea nacional el 22 de maig.
Això vol dir que fins al maig no hi haurà pressupostos?
El govern està plantejant aprovar-los el juliol, així que la data no és cosa nostra. Encara no hem vist cap número; de fet, sabem que les conselleries hi estan treballant.
De moment, demaneu l'impagament del deute i el govern només accepta renegociar-lo. De fet, això ha estat una pràctica habitual de l'exconseller Mas-Colell en anteriors legislatures, ho accepteu?
Dependrà de si la renegociació implica més ingressos cap a projectes socials o, en canvi, es reverteixen en privatitzacions i polítiques neoliberals que rebutgem i que, en realitat, ens preocupen. Alguns consellers ja han començat les compareixences marcant un perfil ideològic que no toca en una legislatura anòmala i extraordinària com aquesta.
Es tracta, doncs, de la destinació dels diners?
Nosaltres no pagaríem el deute, és il·legítim, i som partidaris d'actes de sobirania. Ara bé, si es renegocia és evident que han d'anar per a projectes socials.
Complir el pla de xoc acordat seria suficient per donar el sí als comptes?
Per nosaltres és un pla de mínims i per ells, en canvi, és el sostre. Caldria anar més enllà.
Abans ha comentat que veu amb preocupació el que han explicat alguns consellers, quins temes li preocupen?
Pel que fa als temes que segueixo, m'amoïnen temes com el BCN World i d'altres com són el quart cinturó al Vallès, la línia de molta alta tensió al Pallars i l'alta sinistralitat en carreteres i l'escassa voluntat a treure els peatges per solucionar-ho. Prefereixen fer més autovies i carreteres que eliminar el pagament.
El full de ruta cap a la desconnexió també ha comportat ambigüitats. La CUP comparteix que la legislatura de 18 mesos acabi amb la proclamació de la independència malgrat no tenir una majoria social? Com acaba aquesta legislatura?
Acaba amb una proclamació i unes eleccions constituents. El que és important per nosaltres és com fem i decidim la nova constitució. Nosaltres apostem perquè en aquest mandat s'organitzi un fòrum social constituent. El nom pot variar però la idea és que sigui un espai en què tothom hi participi. Per això cal una campanya per explicar què és una constitució i com ens organitzem.
I guanyar adeptes?
El 27-S va donar un mandat clar amb una majoria independentista al Parlament. Catalunya Sí que es Pot no s'ha sumat a la banda del no, i esperem que s' afegeixi al projecte de construir un futur millor quan s'adonin que el referèndum no ens el deixaran
fer i que cal obrir un procés constituent.
Vostès s'han mostrat partidaris de practicar microruptures amb l'Estat al llarg de la legislatura. Ho comparteix JxSí?
Som partidaris d'actes de sobirania tant en l'àmbit econòmic com en l'educatiu, per exemple en la Lomqe, i el cultural, com és el retorn del patrimoni
romànic de Xixena. Caldrà prendre decisions així.
Veurem dos diputats de la CUP votant amb JxSí de forma diferent als vuit restants del grup?
Pot arribar a passar. Estem compromesos a complir l'acord i això vol dir que els continguts que hem signat sobre el pla de xoc, la ruptura i el procés constituent també s'han d'executar. I no passarà res si respecte a altres temes votem diferent perquè representem un sector ideològic important de la societat i defensem un model territorial i econòmic també diferent.