POLITICA
MADRID - 18 març 2016 2.00 h

El Constitucional estreny el cercle sobre Exteriors

 El tribunal posa en marxa la maquinària per a una eventual nova suspensió donant deu dies a la Generalitat i a la fiscalia perquè presentin al·legacions

 Rajoy denuncia que es continuen exercint les competències anul·lades

MONTSE OLIVA - MADRID

L'intent d'esquivar la suspensió de la conselleria que dirigeix Raül Romeva amb una modificació subtil de la seva denominació –ara es diu d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència– no ha evitat que el Tribunal Constitucional faci el primer pas per determinar si accepta la petició de l'executiu espanyol perquè declari la nul·litat d'aquesta institució adduint que s'ha incomplert la resolució de l'alt tribunal que suspenia cautelarment les seves funcions en considerar que envaïa competències exclusives de l'Estat en matèria d'acció exterior. De moment, el TC ha decidit donar deu dies de termini a la Generalitat i a la fiscalia perquè puguin presentar al·legacions davant les exigències del govern espanyol en funcions perquè es torni a actuar contra aquest departament.

Des de la creació, el gener passat, de la conselleria encarregada d'executar l'acció internacional del govern de Carles Puigdemont, el setge del Consell de Ministres ha estat constant. El 16 de febrer, el TC admetia a tràmit el conflicte de competències plantejat pel president espanyol i, automàticament, suspenia les competències de l'òrgan català durant un període de cinc mesos, que es podrà prorrogar sine die mentre la institució judicial no resolgui el fons de la qüestió. Una vegada més, tractant-se d'una qüestió que afecta el procés, l'actuació de l'alt tribunal va ser molt ràpida, amb el benentès que tot plegat feia una setmana que li havia arribat la demanda presentada pel govern del PP.

A partir d'aquesta decisió judicial, l'executiu de Puigdemont va optar per un canvi de denominació de la conselleria, alhora que aprovava una secretaria d'Afers Exteriors i de la UE adscrita a aquest departament. Des de La Moncloa es va considerar que tot plegat eren moviments tàctics per incomplir la decisió del TC i és per això que la setmana passada va decidir tornar a recórrer al tribunal per plantejar un incident d'execució demanant que, prenent com a base l'anterior providència, s'anul·lin també les darreres decisions. En aquest sentit, el president Puigdemont no amagava que, malgrat els canvis sobrevinguts arran de la resolució del TC, les atribucions del conseller i del departament es mantenen intactes i aquest és un dels arguments que usa l'Estat per justificar el recurs.

El termini d'al·legacions a les parts que ha donat ara el tribunal no implica que s'hagin admès a tràmit les exigències de l'executiu de Rajoy, però sí que suposa que s' ha posat fil a l'agulla per determinar si torna a fulminar el departament de Raül Romeva.

LES DATES

16.02.16
és la data
en què el TC va suspendre cautelarment les competències del Departament d'Afers Exteriors.
11.03.16
és la data
en què l'Estat ha tornat a reclamar al TC que anul·li el canvi de nom i la secretaria d'Afers Exteriors.

Contra el decret d'autoconsum

Un altre motiu de fricció entre la Generalitat i el govern espanyol és el decret d'autoconsum aprovat per l'executiu de Rajoy. El ple del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el conflicte positiu de competències promogut per la Generalitat, que s'oposa a diversos preceptes del reial decret que regula el subministrament i la producció elèctrica amb autoconsum. Ara el govern espanyol té 20 dies per aportar tots els documents i al·legacions que consideri convenients. Això no significa, encara, cap pronunciament sobre el fons del recurs, que l'alt tribunal hauria de resoldre pròximament.

El febrer passat l'executiu català va acordar recórrer davant del TC contra diversos articles d'aquest reial decret, en considerar que envaïa les seves competències. La portaveu del govern, Neus Munté, va assegurar que, amb el “pretext de ser una regulació vinculada al règim econòmic del sector elèctric”, la seva redacció envaïa “competències del desenvolupament normatiu del sector reservades a la Generalitat”. Segons Munté, el decret també atorga a l'Estat algunes competències ja assumides per l'administració catalana.