En el moment que el nucli dirigent de Convergència va optar per un projecte polític independentista, a Unió se li va estrènyer de forma dramàtica l'espai per a l'ambigüitat. I això no s'ha resolt amb la pregunta calculadament inintel·ligible proposada per Ramon Espadaler. La situació és clara. Artur Mas no pot concórrer el 27-S liderant una llista que qüestiona el full de ruta pactat amb ERC i les entitats sobiranistes. I la direcció d'Unió articulada al voltant de Duran i Espadaler és al·lèrgica a la idea d'independència. Tant, que ni es van atrevir a preguntar directament sobre aquesta opció. El projecte conjunt entre Convergència i Unió ja no existeix. Ja és pura arqueologia política. El mapa polític de la Catalunya de la transició és mort. Avui, Mas ja té les mans lliures per configurar un nou espai polític sense el fre de la reticència de Duran. I la victòria pírrica de Duran i Espadaler els situa davant la necessitat de definir un espai polític propi. Sobre el paper és fàcil, però electoralment serà extraordinàriament complicat. Probablement, ja ho sospiten; a la intempèrie fa molt de fred. Al seu torn, ERC, la CUP o Ciutadans tenen clares opcions per ampliar l'espai polític consolidat els darrers anys. Iniciativa i Podem intentaran reeditar la fórmula de Barcelona en Comú, però les coordenades polítiques del 27-S són manifestament diferents. Per últim, al PSC o al PP només els queda saber quina serà la dimensió de la nova davallada electoral. Des del cap de setmana passat, tota la política catalana gira al voltant del 27-S. Les eleccions més importants de la història recent de Catalunya. El 27-S no serà només el referèndum que l'Estat no ha autoritzat. També prefigurarà el mapa polític de la Catalunya post-autonòmica |
|
|
