XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

Efecte Podem


DISSABTE, 18 DE JULIOL DEL 2015

Amb tantes incerteses com presenta la política espanyola, desconeixem l'abast electoral de Podem. Izquierda Unida pretén forçar Pablo Iglesias a la coalició, sota pena de competir amb un Podem alternatiu que pot fer molt de mal a l'original. Ja veurem com acaba. Veurem també si el PSOE és capaç de tornar a engrescar el seu elec­torat tradicional, i fins a quin punt el PP resisteix l'envestida centrista i reformista de Ciutadans. Com que tant els vells i com els nous ­disposen de moltes cartes per posar damunt la taula, encara no estem en disposició de mesurar la força electoral de cadascú. Els vaivens de l'electorat detectats als sondeigs indiquen que un gran nombre de ciutadans no tenen fixat el vot. Per això no ens atreviríem ni a dir si el bipartidisme patirà un càstig més o menys sever o serà dinamitat.

Tampoc estem segurs del resultat a Catalunya. Sabem per l'experiència del Quebec i Escòcia que els resultats dels referèndums per la independència són de quasi impossible mesura prèvia. Tot i això, a Catalunya ja queda poc peix per vendre. Si descomptem petits serrells, ja tenim complet el quadre de les formacions en competència el 27-S.

Encara que no es puguin predir els resultats i la força electoral de l'independentisme, ja és possible avançar que la llista encapçalada per Raül Romeva serà la guanyadora, i a gran distància de la resta d'actors. També que l'aliança entre Iniciativa, Podem i se suposa que Procés Constituent es perfila com a segona força, lluny de la llista pel  però pot doblar en escons la resta de competidors. Encara no han nomenat el cap de llista. La ­denominació, Sí que es pot, desperta oposició i queda molt per sota de Catalunya en Comú, més lògica i lligada a l'opció que ha guanyat a Barcelona. S'hi barrejaran parti­daris del sí-no i del no, més alguns del sí-sí. Però tot plegat té una ­importància relativa, perquè la idea força continua sent la d'esquerra alternativa. Per això, aquesta opció es disposa a recollir un nombre indeterminat però molt alt de vots.

Tant és així que la por a aquesta coalició ha estat la clau de volta de la Triple Aliança Independentista. Sense l'amenaça de Podem i els seus aliats a Catalunya, Junqueras no s'hauria afanyat tant a claudicar davant Mas. Sense l'ombra perillosa d'aquesta esquerra, vella i nova, el cap de llista no fóra Romeva. E così via.

Queda per dilucidar fins a quin punt la CUP retallarà les opcions de Sí que es pot. La CUP és més radical que IC i Podem. Per això és independentista, no a l'inrevés. En qualsevol cas, la irrupció de les noves esquerres al Parlament serà un fenomen de tanta envergadura que no quedarà eclipsat pels resultats de l'independentisme, per bons que arribin a ser
.