SOCIETAT
BARCELONA - 19 gener 2017 2.00 h

L'Estat ha d'aclarir si valencià i català són llengües diferents

 El Tribunal Superior de Justícia de Madrid exigeix al Consell de les Llengües Oficials que s'hi pronunciï

 Un advocat de Barcelona va interposar el contenciós perquè l'organisme no li va respondre

M. P.IULACHS - BARCELONA

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha ordenat al Consell de les Llengües Oficials de l'Estat que aclareixi si considera el català i el valencià idiomes diferents. Amb aquesta resolució, el tribunal dóna la raó a un lletrat de Barcelona que va demanar explicacions al Consell per la distinció que fan en el web de l'administració estatal entre totes dues, i al qual –segons el tribunal– es va vulnerar el seu dret de petició en no donar-li cap resposta.

L'advocat Joan Vall i Costa va presentar el 20 de març del 2015 una petició al Consell, organisme que va crear el 2008 l'expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero, perquè donés una “explicació raonada” sobre els motius pels quals “en el web d'òrgans oficials es proposen el català i el valencià com a opcions idiomàtiques diferents”. En cas d'entendre's que català i valencià són el mateix idioma, l'advocat instava el Consell a adoptar les “les mesures adequades perquè la unitat lingüística quedés clara en totes les publicacions”. Transcorreguts els tres mesos en què la llei obliga a contestar el Consell –entitat que segons Vall li va reconèixer telefònicament que no respondria pel fet de tractar-se d'un tema “delicat”, segons l'agència Efe–, l'advocat va presentar una demanda contenciosa davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que va rebre el suport de la fiscalia i l'oposició de l'Advocacia de l'Estat.

En la sentència, dictada el mes de desembre passat, el tribunal declara “vulnerat” el dret fonamental de petició del demandant i ordena l'administració a “donar resposta a la petició formulada” per Joan Vall.

La resolució precisa que la resposta de l'administració ha de contenir, “almenys, els termes en els quals la petició ha estat presa en consideració per part de l'autoritat o òrgan competent i les raons i motius pels quals s'acorda accedir a la petició o no fer-ho”. El TSJM obliga també l'Estat a incloure en la resposta, en el seu cas, “els acords, les mesures o les resolucions específiques que s'haguessin adoptat en relació amb la resposta donada”.

El lletrat català explica que el mateix govern espanyol té redactats informes interns que l'obliguen a deixar clara la posició oficial pel que fa a la unitat lingüística. Un d'ells és l'informe sobre el compliment a Espanya de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, dels anys 2002 i 2005. En aquest informe s'exposa, per exemple, que en l'àmbit de l'administració de justícia els exhorts que s'envien de Catalunya a la Comunitat Valenciana, en aquesta darrera s'hi al·lega que la llengua en què estan redactats, el català, no és oficial al seu territori. El Ministeri d'Administracions Públiques hi assegura que això provoca “encarregar traduccions de versions pràcticament idèntiques de la mateixa llengua, i no fan més que entorpir provocant dilacions i despeses supèrflues del sistema judicial ”. I per això el ministeri proposa que “no s'hi apliquin més criteris de diferenciació lingüística atenent a la denominació legal, sinó que prevalgui el criteri acadèmic sobre la unitat de la llengua catalana (català i valencià).”