OPINIÓ
ENGINYER INDUSTRIAL - 19 gener 2019 2.00 h

TRIBUNA

Els pilars

JOSEP HUGUET BIOSCA - ENGINYER INDUSTRIAL
“Els ‘barons’ filo­fa­lan­gis­tes del PSOE i els par­tits d’extrema dreta volen un altre 155 per des­mun­tar els pilars de la cohesió social cata­lana: edu­cació, mit­jans de comu­ni­cació públics i segu­re­tat.

El ple del Par­la­ment d’Extre­ma­dura vol que s’apli­qui de nou a Cata­lu­nya l’arti­cle 155. Una apor­tació més a les recla­ma­ci­ons dels barons filo­fa­lan­gis­tes del PSOE i del trio de par­tits d’extrema dreta per des­mun­tar els pilars de la cohesió social cata­lana: l’edu­cació, els mit­jans de comu­ni­cació públics i la segu­re­tat. Encara que les diagno­sis del sobi­ra­nisme sobre allà on som con­ti­nuen apa­rent­ment con­fron­ta­des, els tres pilars són essen­ci­als. Si es par­teix de la hipòtesi que la República ja és un fet, és teme­rari dis­po­sar de pilars que tron­to­llen i que poden deses­ta­bi­lit­zar el procés. Si es par­teix de la diagnosi contrària que diu que cal una lluita de posi­ci­ons, que serà més llarga, per poder forçar l’Estat a nego­ciar, el paper d’aquests tres pilars encara és més deter­mi­nant. Caldrà des­calçar els pilars de l’Estat i evi­tar que ens des­cal­cin els nos­tres. I com els tenim, aquests?

Aviat sor­ti­ran a con­curs 700 noves pla­ces de Mos­sos d’Esqua­dra. Els nos­tres joves què pre­fe­rei­xen: jugar als valents tren­cant cor­dons poli­ci­als per jus­ti­fi­car càrre­gues o bé for­mar-se a fons i apor­tar un tarannà democràtic, patriòtic i pro­fes­si­o­nal al cos de poli­cia de Cata­lu­nya? La segu­re­tat i l’ordre públic exer­cits per una poli­cia democràtica són un dret de la ciu­ta­da­nia, espe­ci­al­ment la més humil, que no es pot per­me­tre segu­re­tat pri­vada. La delinqüència comuna, el tràfic de dro­gues i per­so­nes, els roba­to­ris i la violència física solen afec­tar les capes popu­lars de la població. La gene­ra­lit­zació del dis­curs anti­po­li­cial i el cor­po­ra­ti­visme de cos que para­litza les acci­ons san­ci­o­na­do­res i depu­ra­do­res dels governs sobre els com­por­ta­ments incor­rec­tes, dei­xen el ter­reny ado­bat perquè l’ultra­es­pa­nyo­lisme pugui tor­nar a apli­car el 155 sobre els Mos­sos. Ja cal que la soci­e­tat civil activa i els Mos­sos demòcra­tes s’orga­nit­zin per pre­ve­nir temps pit­jors. Men­tres­tant caldrà denun­ciar fins a les dar­re­res con­seqüències les acci­ons pre­sump­ta­ment delic­ti­ves dels cos­sos d’ordre de l’Estat, com ara les empre­ses aquesta set­mana a Girona.

En segon lloc, el punt de mira és l’edu­cació. Segons enques­tes recents un 30% de pro­fes­sors decla­ra­ven haver introduït l’auto­cen­sura en les seves clas­ses després de les denúncies del fis­cal con­tra el pro­fes­so­rat. I quina és la rea­li­tat a les esco­les? Hi ha de tot. Però hi ha alguns mites que cal des­mun­tar per conèixer la for­ta­lesa real d’aquest pilar. La famosa i ata­cada immersió lingüística en molts àmbits metro­po­li­tans que és on viu la majo­ria demogràfica és bas­tant teòrica. Hi ha més aviat una immersió inversa en un con­text majo­ritària­ment cas­te­lla­no­par­lant. Si ens refe­rim a ESO i bat­xi­lle­rat, la situ­ació és més deplo­ra­ble encara. La ins­pecció, des del temps del pujo­lisme, ha estat laxa en el trac­ta­ment de les llengües. Però més pre­o­cu­pant que això és la situ­ació d’una certa des­mo­bi­lit­zació de mes­tres i pares i mares. Les noves gene­ra­ci­ons de pro­fes­si­o­nals i de parents, amb les excep­ci­ons que cal­guin, han dis­minuït el grau de volun­ta­ri­e­tat i militància d’abans. Amb la pèrdua de l’aspecte voca­ci­o­nal, un ofici com el de pro­fes­sor pot ser molt vul­ne­ra­ble davant poten­ci­als acci­ons futu­res repres­si­ves d’un 155. Per altra part, es pot estar pro­duint una para­doxa com que els pares i mares més poli­tit­zats esti­guin abo­cats, els dar­rers anys, a les acti­vi­tats del procés i hagin aban­do­nat una trin­xera clau com les asso­ci­a­ci­ons de pares i mares i els con­sells esco­lars. Aquest buit pot ser ocu­pat per gent sense espe­rit com­ba­tiu o, fins i tot, per espa­nyo­lis­tes que sí que saben que juguen a un con­flicte de posi­ci­ons. Tant si la República avança ràpid com si el que avança és el 155, ens podem per­me­tre el luxe d’una feblesa així en el pilar edu­ca­tiu? El jovent cons­ci­en­ciat es pre­sen­tarà a les opo­si­ci­ons pe cobrir 5.000 pla­ces docents?

Final­ment, el pilar dels mit­jans de comu­ni­cació. Les agres­si­ons poli­ci­als a peri­o­dis­tes, les impu­ta­ci­ons del fis­cal a les opi­ni­ons publi­ca­des, els atacs sis­temàtics dels par­tits tar­do­fran­quis­tes als mit­jans públics, no hau­rien d’acti­var comitès de defensa pro­fes­si­o­nal per pre­ve­nir i per resis­tir si arriba el cas? Veig molta indig­nació a títol par­ti­cu­lar però poca reacció orga­nit­zada col·lec­tiva. I ja no par­lem del pano­rama dels mit­jans pri­vats. No hi ha manera de superar el mini­fun­disme d’empre­ses digi­tals de la mateixa corda per asso­lir algun mitjà més potent? Què se n’ha de fer, de les llicències de TV pri­va­des en català? Per a quan l’apa­rició d’un mitjà en cas­tellà digi­tal o en paper gratuït adreçat al públic metro­po­lità de per­fil estric­ta­ment democràtic i repu­blicà?