Una altra andanada del Suprem

19/05/15 02:00 -

És una estranya paradoxa: el sistema judicial hi és per solucionar conflictes, però, aparentment, a Catalunya en crea. El Tribunal Suprem acaba de dictaminar que les diputacions de Girona i Lleida no poden determinar que el català, la llengua pròpia del país, sigui de relació preferent amb els administrats. Però resulta que en tots els anys que el reglament que fa tal regulació ha estat vigent no hi ha hagut ni una sola reclamació. No hi hagut conflicte. I això succeeix perquè tothom ha estat ben atès en la seva llengua.

En el sistema escolar, en què el Tribunal Suprem també va ratificar la imposició del 25% d'ensenyament en espanyol a tota una classe només que ho demanés una sola família, passa un fet semblant. L'alumnat surt amb un domini igual del català que de l'espanyol. No hi ha conflicte. Així doncs, el que molesta a l'administració espanyola, de la qual la justícia és un dels pilars, no és tant la qüestió de la llengua ni del bilingüisme, sinó el fet que hi hagi normes que donin al català un estatus d'igualtat amb l'espanyol. Com que és aquesta la llengua oficial a tot un territori que veuen com a seu, potser creuen que hauria de tenir un estatus superior. Un estatus que s'aconsegueix debilitant l'altra llengua amb l'excusa de la igualtat, que és ben diferent de l'equitat, concepte poc conegut a Espanya.

Però també és obvi que si el Suprem ha pres aquesta i altres decisions en un moment crític com és la campanya electoral, és perquè hi ha lleis que ho fan possible. Els jutges, al capdavall, es limiten a interpretar-les. La conclusió és òbvia: el català només es podrà sentir segur quan estigui regulat exclusivament per lleis fetes a Catalunya.

Darrera actualització ( Dimarts, 19 de maig del 2015 02:00 )