Artur Mas em va confessar que, per salut mental, no llegeix el que escriuen sobre ell, i tot veient els pe­dregots que li cauen al damunt, cal aplaudir la seva prevenció. Des que es va convertir en el successor de Pujol ha estat l'objecte de desig de tots els insults, calúmnies, menyspreus i bromes gruixudes que es pot imaginar en la llengua bífida de la política, i en el tot s'hi val contra la seva figura, cer­tament tot hi tenia cabuda: els seus ­cabells, la manera de parlar, les formes. Recordem el Madelman, el Robocop, etcètera...

Durant aquells anys de transició del pujolisme al masisme, la caricatura de Mas era de tal naturalesa que molt poca gent coneixia la persona, absolutament devorada pel personatge absurd i degradat que li havien creat els seus adversaris polítics, especialment els situats al flanc esquerre del mapa.

Però aquells temps, que em consta que van ser durs, no serien res comparats amb els que havien d'arribar, perquè aquell Mas encara no s'havia convertit en la bèstia negra de la immensa majoria de polítics, comentaristes, tertulians i el sursum corda del soroll espanyol. Des que el president va aixecar la bandera de Catalunya i va mirar cap a horitzons llunyans, el degoteig de barbaritats es va convertir en un tsunami. Li han dit de tot, fins al punt que, més enllà de Catalunya, la imatge de Mas es deu assemblar a la d'un troll cavernari que devora nens. Com em comentava un reputat de la Brunete mediàtica, "Artur Mas és l'enemic públic número u", afegint que representava la perillosa independència ordenada, "la revolució de la corbata". Aquest individu no sabia que el procés s'alimenta de la fusió entre la corbata i la samarreta, perquè saber de nosaltres, no en saben res.

I dit i fet, Artur Mas és a la diana de tota la col·lecció d'insults que recull la Reial Acadèmia, més alguns d'inventats per a l'ocasió. Li han dit boig, il·luminat, corrupte, trencafamílies, nazi, terrorista, conspirador, delinqüent, malalt... En aquest procés de despropòsits amb la intenció de matar el missatger i no debatre el missatge, el darrer és per a nota. L'ha perpetrat el director de La Razón, amic estimat dels coloms catalans, que, en la seva defensa de Duran ha arribat al paroxisme explicant que Mas era un il·luminat, un monarca absolut, un fill de la burgesia nouvinguda que tractava Unió com les criades. I, en una pirueta de cinèfil, l'ha comparat amb el coronel Kurtz d'Apocalypse now, un brutal sanguinari amant de la violència extrema i totalment boig. És a dir, per voler posar les urnes al segle XXI i saber l'opinió del poble, Artur Mas és l'enemic públic del regne d'Espanya.

Evidentment, en qualsevol país normal ningú no podria dirigir un diari ­dient aitals barbaritats d'un polític democràtic, però també en això Spain is different. Deu ser perquè, acostumada a resoldre els problemes a canonades, no sap què fer amb les paraules.