El PP menysté els fiscals catalans

Atribueix la seva negativa a querellar-se contra Mas a la “contaminació” generada pel “nacionalisme radical”

El govern denuncia les “pressions” de l'Estat

19/11/14 02:00 BARCELONA - ÒSCAR PALAU
m. ivalero / Efe

Tot i que la fiscalia general de l'Estat ho acabarà fent igualment –la junta dels fiscals de sala del Suprem (en són 25) es reuneix avui a les deu, en principi, per avalar i donar suport a una decisió en què té l'última paraula, i que ja està presa–, el govern espanyol i el PP no han paït gens bé que la fiscalia superior de Catalunya s'hagi negat a presentar la querella al TSJC contra Artur Mas i alguns membres del seu executiu per la celebració de la consulta alternativa del 9-N. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, es va mostrar “confiat” ahir que la institució “complirà la seva missió constitucional de defensar la legalitat”, o sigui, que presentarà la denúncia malgrat el que diguin els fiscals catalans, ja que, va recordar, “és un òrgan jeràrquic”, en què s'acabarà imposant el criteri del seu cap, Eduardo Torres-Dulce. En el mateix sentit, la ministra de Foment, Ana Pastor, recordava que “totes les institucions han de complir l'ordenament jurídic i respectar la llei”.

Les crítiques més furibundes, en tot cas, van arribar des del PP estatal, mentre que el seu portaveu català, Enric Millo, hi va passar de puntetes i es va limitar a dir que li agradaria la “màxima unitat i solidesa” de la fiscalia a l'hora de prendre decisions, si bé l'important és “que faci la feina”. Molt més dur, el vicesecretari d'organització estatal, Carlos Floriano, va menysprear els fiscals catalans en acusar-los de no haver fet “el que havien de fer” només per la “contaminació de l'ambient que el nacionalisme radical ha generat a Catalunya”. Floriano ho atribuïa a la “pressió” de la Generalitat “i de totes les seves terminals”, i lamentava també “l'ambient que han generat els poders oligàrquics i fàctics a Catalunya”, que han fet que no es vegi oportú actuar penalment “contra el que a ulls de tots els espanyols són clars delictes”. Igualment, pel portaveu al Congrés, Alfonso Alonso, “hi ha matèria per a una querella, perquè s'ha vulnerat la llei”. “Sembla que el fiscal general de l'Estat està disposat a fer la feina, i espero que la faci”, reblava.

El govern s'hi torna

L'actitud del PP la va tornar a denunciar el govern, ja que, segons el portaveu, Francesc Homs, està exercint “a ulls de tothom” unes “pressions inacceptables” sobre els òrgans judicials, que utilitza “de manera partidista”, un fet que “devalua l'estat de dret”. Homs es va refermar “no només en la convicció, sinó en la certesa” que el que es va fer el 9-N “era plenament legal”, ja que el govern va reclamar un aclariment sobre la interlocutòria del TC que suspenia el procés participatiu i no va obtenir resposta. A més, el govern espanyol tampoc va presentar cap incident d'execució, com sí que va fer arran de la suspensió de la consulta original en considerar que s'incomplia la resolució. Precisament, arran d'això, el líder de C's, Albert Rivera, va denunciar ahir que la fiscalia no va actuar abans “perquè tenia instruccions del PP”, ja que creu que va negociar amb CiU i el PSOE que es tolerés el 9-N alternatiu.

Si fins ara el PP i el PSOE havien anat de bracet en l'oposició frontal al 9-N, els populars tampoc s'han pres bé que els socialistes s'hagin desmarcat de les accions penals que exigeixen. Alonso els retreia ahir la “posició d'ambigüitat”, que els “allunya de la centralitat“, quan cal una “posició molt clara davant del desafiament separatista”. El PSOE responia carregant contra l'intent del govern espanyol d'“utilitzar la fiscalia políticament”, i el líder del PSC, Miquel Iceta, tornava a reclamar a Torres-Dulce que escolti els fiscals catalans i no iniciï accions penals. ERC ho qualificava tot plegat “d'espectacle patètic”, i ICV, de “persecució política sense base jurídica”.

Mentrestant, ahir UPyD va anunciar una altra querella contra el govern al TSJC, després que el Suprem n'hi refusés dues adduint que no és l'òrgan competent. A més, Manos Limpias va fer la setena ampliació de la que va presentar l'1 d'octubre, per denunciar també, a més de Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i els consellers Homs, Irene Rigau i Ramon Espadaler, per presumptes delictes de desobediència, malversació, prevaricació i rebel·lió i provocació a la sedició.

La incògnita

Com va indicar Torres-Dulce, Manos Limpias considera que la querella de la fiscalia “no és necessària” perquè el procés ja està judicialitzat per altres parts, com ells mateixos o dotze particulars i formacions com ara PxC, que van presentar denúncies al TSJC, sobre les quals la fiscalia s'ha de pronunciar en el sentit de si s'han d'admetre o no a tràmit, una resposta que es pot endarrerir fins a la presentació de la querella. Caldrà veure si prospera la querella més dura fabricada a Madrid, pels delictes de malversació, usurpació de funcions i desobediència, o només per aquest últim delicte, que els catalans van defensar a Madrid i després van refusar.

D'altra banda, el Consell de l'Advocacia Catalana va explicar ahir a Catalunya Ràdio que cent lletrats voluntaris van auditar un miler de meses el 9-N i van comprovar que el procés va tenir totes les garanties, segons un informe que farà arribar al govern i al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

Un retret ètic i “indesitjades àrees d'impunitat”

Els fiscals de Catalunya van presentar abans-d'ahir al fiscal general de l'Estat un informe de vuit planes en què només hi ha raonaments jurídics per refusar la querella, i un últim paràgraf de retret ètic al govern català.

En l'informe, els nou fiscals només analitzen el possible delicte de desobediència a l'autoritat judicial comès per Mas. S'hi reprodueixen les dues providències del Tribunal Constitucional, el qual està obligat a aturar una mesura de manera cautelar si li ho demana el govern de l'Estat. Hi exposen que, si el Constitucional encara no ha analitzat el fons del cas, “no es pot parlar d'una desobediència a la voluntat de l'òrgan decisori”. Hi afegeixen que “resulta discutible l'existència d'una ordre concreta, precisa i determinada” de no fer el procés participatiu en la resolució del Constitucional, i això implica “la falta d'un destinatari”. Fins i tot indiquen que l'omissió d'aquest requeriment “sembla una decisió meditada del tribunal emissor“, el Constitucional.

Els fiscals asseguren que el 9-N “va ser una conducta de certa complexitat típica, i –hi afegeixen– dirigir la resposta penal a un delicte de desobediència comú pot trobar indesitjades àrees d'impunitat”. Tot i això, conclouen que no cal presentar la querella contra Mas, a qui renyen. “El govern autonòmic de Catalunya ha usat argúcies jurídiques sense precedents i ha actuat amb absoluta falta de lleialtat a l'acord constitucional.

m. piulachs
Darrera actualització ( Dimecres, 19 de novembre del 2014 02:00 )