Injecció de personal a la hisenda

Els pressupostos preveuen la creació de 186 noves places a l'Agència Tributària catalana

ERC retira les esmenes de rebuig a les seccions sectorials i intenta donar als comptes un accent de “transició nacional”

20/01/15 02:00 BARCELONA - ODEI A.-ETXEARTE
.
L'oposició critica els 2.500 milions que ballen i
carrega contra ERC

El govern va anunciar ahir una injecció de personal a la hisenda pròpia mentre avancen les negociacions pressupostàries amb ERC i les converses per a la definició d'un full de ruta compartit. Enguany es crearan 186 noves places perquè l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) pugui exercir les funcions que li atorga l'Estatut. Com s'esperava després de l'acord per a les plebiscitàries del 27-S, els republicans van anar retirant ahir les esmenes de rebuig a les cinc seccions dels comptes que es van debatre al Parlament. Els d'Oriol Junqueras havien garantit que no tornarien a avalar un pressupost autonòmic, però van justificar l'alineació amb l'executiu d'Artur Mas dient que el seu objectiu principal era l'establiment d'una data per a l'obtenció d'un mandat democràtic per a la independència que ja està fixat al calendari. L'obsessió dels d'ERC és ara millorar la dotació econòmica de les estructures d'estat que preveuen els comptes del govern d'Artur Mas.

L'executiu, però, insisteix que ja treballa en aquesta línia, sobretot pel que fa a la principal estructura pendent i imprescindible per a l'engranatge de l'estat català: la hisenda pròpia. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va avançar que l'agència catalana incrementarà en un 50% el seu personal. En total, els recursos de la secretaria d'Hisenda respecte a l'exercici anterior s'apugen un 25%. S'hi destinaran 43,9 milions. Segons fonts del departament, a hores d'ara l'ATC disposa de 325 treballadors, als quals s'han d'afegir les 300 oficines liquidadores (registradors de la propietat que treballen amb la Generalitat per conveni) més els 1.079 treballadors potencials de les diputacions. Aquesta última xifra seria el total de personal que s'hauria d'integrar a la hisenda quan es culmini el procés d'integració a Tributs de Catalunya de les 150 oficines previstes. A hores d'ara, 90 formen part de
la malla tributària.

Mas-Colell va insistir que les 186 places que es convocaran són tan sols per adequar les dimensions de l'ATC a les funcions que pot exercir d'acord amb les competències estatutàries que li pertoquen. No hi hauria lloc, per tant, per a l'amenaça de l'executiu espanyol de recórrer al Tribunal Constitucional contra qualsevol actuació de la Generalitat que pugui anar més enllà de les potestats atribuïdes pel marc jurídic actual. La novetat és que l'administració catalana començarà a exercir la recaptació executiva dels impostos. És a dir, el cobrament dels deutes tributaris, una funció que fins ara feia l'agència espanyola, i per la qual la Generalitat li pagava 9 milions d'euros anuals. Les diputacions, de fet, ja fan proves pilot per poder assumir aquestes funcions.

La previsió de la Generalitat és convocar les noves places aquest any, però els processos de selecció triguen mesos i difícilment es cobriran tots els llocs de treball abans que s'acabi el 2015. L'increment de recursos a
la secretaria d'Hisenda també es destinarà al desenvolupament de sistemes d'informació i de gestió tributària.

El diputat d'ERC Pere Aragonès va remarcar que els comptes són “insuficients” per afrontar els problemes del país i va insistir en la dependència política estructural que té la Generalitat de l'Estat, començant per la recaptació del gros dels impostos i de la fixació del límit de dèficit. Per això va instar la federació nacionalista a negociar esmenes parcials per fer-los menys autonòmics i més de “transició nacional”. Quant a l'endeutament, Mas-Colell va revelar que la Generalitat s'estalviarà 525 milions amb les noves mesures del Ministeri d'Hisenda per reduir els interessos del fons de liquiditat.

L'oposició va coincidir a carregar contra els 2.500 milions d'ingressos previstos que depenen en gran mesura del pagament dels deutes de l'Estat i contra la determinació d'ERC d'avalar-los. El PSC va censurar que es creïn estructures d'estat sense haver consultat la ciutadania. El PP va titllar ERC de “soci titella” del govern i va qualificar els comptes de “separatistes”, mentre que ICV-EUiA criticava que no responen a la situació d'“emergència social” que viu el país. Per Ciutadans, són “poc útils” pel context econòmic i “poc creïbles”. La CUP hi veu “comptabilitat creativa”, perquè l'11% del pressupost, a la pràctica, “no existeix”.

A més de Mas-Colell, van comparèixer els consellers Francesc Homs, Felip Puig, Neus Munté i Josep Maria Pelegrí. La marató pressupostària continua avui i demà. L'esprint final serà al febrer.

Si volem ser
eficaços amb la nostra recaptació, necessitem més personal i
reforçar l'agència
Andreu Mas-Colell
CONSELLER D'ECONOMIA

Homs veu “senzill” l'acord

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, es va mostrar ahir convençut que serà “senzill” arribar a un acord pressupostari amb ERC després del pacte per les plebiscitàries del 27-S. Pel que fa al seu departament, Homs va assenyalar que la part més rellevant de les esmenes dels republicans seran acceptades, i en concret va citar l'increment de recursos per al nou pla director de cooperació i per a una nova convocatòria en aquest àmbit. D'altra banda, va assenyalar que el govern està en condicions de signar el contracte programa per al període 2014-2017 de la CCMA en
les pròximes setmanes.

Els mitjans de comunicació públics van tornar a ser objecte de polèmica al Parlament. Homs va acusar el PP i Ciutadans de fer un “xantatge immoral” als
treballadors de TV3 per haver qüestionat la seva imparcialitat amb el tractament del procés sobiranista. Els dos partits veuen un “biaix independentista” en la televisió pública catalana.

Darrera actualització ( Dimarts, 20 de gener del 2015 02:00 )