MIRADOR

Xavier Bru de Sala

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

Joc de trons

@Xbrudesala

Iglesias i la seva defensa de la plurinacionalitat han fet un gir a la sèrie que enganxa els espanyols


DIVENDRES, 19 DE FEBRER DEL 2016 - 18:35 CET

Joc de trons, i de llamps. Com totes les sèries d’èxit, la més ben guionada de la política europea, es recargola, s’enrosca i ens distreu amb trames secundàries, tot per retardar el desenllaç i així disposar d’oportunitats per guanyar una mica de terreny social i electoral. Si no m’he descomptat, a la sèrie televisiva vuit reis es disputen la corona. A Espanya només són quatre, que ja és molt. Ordenats segons el nombre de diputats de les seves hosts, Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Albert Rivera. Com a la novel·la de George R. R. Martin, les forces són desiguals. Les aliances, tan imprescindibles com els egoismes i els interessos que les dificulten. 

El públic fa veure que passa del tema, però viu pendent de les vicissituds dels personatges i dels girs del guió, tan inesperats com manen els cànons. Aquest públic, més fastiguejat que fascinat, no té escapatòria. Primer gir, la punyalada del govern paritari, clavada per Iglesias al PSOE. Sánchez que es nega a la gran coalició, però que no té més remei que acceptar les barreres dels seus barons, que a la pràctica li prohibeixen pactar amb Podem. Els llamps dels seus van deixar el pretendent Sánchez sense marge de maniobra. Tot seguit esclaten a València i a Madrid les mines de la corrupció del PP. La sèrie enganxa perquè és bona.

La setmana passada, els pocs que no donàvem per feta l’abstenció de Podem davant del pacte PSOE-C’s, érem els tontos. Aquesta setmana, fins i tot Rajoy admet que s’hauran de tornar a enfrontar tots contra tots en una nova batalla campal. ¿Què ha passat? ¡Gir de guió! Iglesias, quan ja semblava encerclat i vençut, sobrevola la pell de brau amb un drac que escampa llamps i foguerades. El drac que ha irromput, criat a Catalunya, porta un nom insòlit, fins ara tabú en el Desembarcament del Rei hispànic, capital de l’assimilacionisme: Plurinacionalitat. Iglesias, damunt d’un drac que llança boles de foc sobre el sancta sanctorum de les essències. Sorpresa total. Maniobra inaudita. Tremolen els gens messetaris. La plurinacionalitat és tabú per a establishment. En conseqüència, inassumible per al PSOE. ¿I pel públic que aviat serà convertit de nou en àrbitre? Qui es refrega les mans davant la perspectiva electoral és Ada Colau, la domadora d’aquest drac tan perillós que tan bé cavalca Pablo Iglesias.

 Sánchez ha quedat atrapat: amb la dreta, només amb la dreta, però no amb tota la dreta per manar ell; el reformisme de saló, en evidència davant la poderosa idea de convertir Espanya en plurinacional. Una paraula que ha vingut per quedar-se.

Després de Sánchez es retratarà Rajoy. I ja veurem si els barons del PSOE opten per rendir-se al PP contra Iglesias o s’arrisquen, sense candidat flamíger, a la guerra contra el canvi
.