TANTXTANT

Empresaris i procés

JOSEP M. LLAURADOR

D'empresaris, n'hi ha de tants tipus com de persones, però tots volen que la seva inversió sigui rendible; i si, a més, s'integren en el seu entorn i donen feina a altres persones, molt millor. El procés del nostre país no deixa de ser, per la seva incertesa, una nosa des del punt de vista pràctic. Ja ho diuen, que els negocis volen estabilitat. Tanmateix, també és una gran oportunitat.

Aquells que han basat el seu negoci en la corrupció dels polítics (amb favors de molts tipus) o en les concessions com a contrapartida òbviament no tenen cap interès a canviar l'statu quo, perquè s'arrisquen a perdre els avantatges; també s'hi resistiran aquells que tenen el negoci concentrat en el mercat espanyol. Els primers, els corruptors, n'han fet el seu mitjà de vida i estaran disposats a sacrificar els seus fidels corromputs en mans de la justícia; els segons, amb els ous en un sol cistell, tenen un problema de competitivitat a mitjà termini. I els empresaris que tenen por de possibles boicots, que llegeixin la munió d'estudis que parlen del seu abast limitat, en temps i quantitat, així com del seu hipotètic caràcter recíproc.

Els empresaris són pragmàtics i la majoria són gent de bé, com passa amb la resta de la població. Qui no vol tractar amb una administració més neta i en igualtat de condicions amb altres concurrents, tenir unes infraestructures modernes i més barates que millorin la competitivitat dels seus productes i la vida dels seus empleats, uns governs que compleixin les promeses i que siguin més transparents i justos en la distribució dels impostos que els paguen, o lleis al servei de les persones i no pas a la inversa?

I no cal parlar del referèndum, perquè la gran majoria dels empresaris, si més no d'aquest país, ja són demòcrates convençuts i no pas masoquistes mesells.