Després del referèndum escocès

La Vanguardia en català | 20/09/2014 - 00:00h


Després d'unes setmanes de gran agitació política, Escòcia es va despertar ahir amb un resultat clar en el referèndum de la independència. Els partidaris que Escòcia continuï integrada al Regne Unit van aconseguir un 55% dels vots, mentre que els que s'inclinaven per la independència en van aplegar un 45%. Va ser doncs una diferència de deu punts, més àmplia que la prevista per les enquestes, que ens parla del pes del vot conservador entre els indecisos i, també, que una cosa era la presència dominant del sí a les xarxes socials i una altra la seva repercussió a les urnes. En tot cas, la il·lusió independentista s'esvaïa en despuntar el dia. Escòcia i el Regne Unit giraven full i es disposaven a obrir una nova etapa. Europa, entretant, respirava alleujada després d'esquivar un risc de fragmentació que en podria haver alimentat d'altres. Les borses van saludar la notícia amb satisfacció. I a Espanya el president del Govern va perdre una ocasió per empatitzar amb els votants catalans. Podia haver-los llançat un missatge conciliador. Però va preferir, en una inusual declaració sobre la política d'un altre país, reiterar que els escocesos havien evitat els "greus riscos de la separació".

Vam dir aquí abans-d'ahir que la campanya del referèndum per la independència d'Escòcia ha constituït un exercici democràtic impecable. Lluny d'ignorar l'anhel escocès, el premier britànic David Cameron va exhibir audàcia política, va facilitar l'organització de la consulta i va actuar a tota hora guiat pel respecte envers el contrari i la voluntat de diàleg. Ho va fer a més malgrat els riscos que assumia en l'escena britànica, malgrat la delicada conjuntura internacional i malgrat l'incert futur europeu. Més tard, quan va creure necessari apujar la seva oferta a Escòcia per assegurar el no, ho va fer sense dubtar, brindant als escocesos millores en matèria fiscal, autonòmica i social. Això és, convidant-los a caminar per la tercera via que els va regatejar en fer un referèndum obert només al sí o al no.

Aquest fair play i aquesta íntima convicció democràtica governamental han tingut la seva correspondència en el líder independentista Alex Salmond. Ja en campanya va acceptar que un triomf del no suposaria ajornar la reivindicació nacional almenys per una generació. I ahir va anunciar el seu desig de dimitir com a primer ministre escocès i líder del Partit Nacional d'Escòcia, en entendre que havia fracassat en el seu afany, tot i haver aconseguit per a Escòcia el compromís de Londres de millorar les condicions de la seva relació.

El millor fruit d'aquest fair play és que la societat escocesa està en condicions de deixar enrere el referèndum sense traumes. Escòcia no és avui un país dividit, sinó un col·lectiu que ha exercit la seva cultura democràtica; que ha albirat un canvi decisiu i que, després de rebutjar-lo, es disposa a tornar a la normalitat.

Tot això no vol dir que Escòcia i la Gran Bretanya se situïn ara davant un horitzó clar. Cameron ha salvat el seu càrrec, que una victòria del sí hauria posat en perill, però ha de complir amb diligència la seva promesa de donar més poder a Escòcia, i així evitar que es repeteixi el cas del Quebec, on les peticions desateses després del referèndum del 1980 van conduir al del 1995. També haurà de tirar endavant una cosa semblant a una reforma constitucional, ajustant les concessions que faci a Escòcia amb les destinades a Gal·les i Irlanda del Nord, sense incomodar els anglesos afins al centralisme. I ha d'acordar amb liberals i laboristes l'abast d'aquestes reformes. El bàndol nacionalista escocès, al seu torn, haurà de recompondre's i elegir el successor de Salmond, el seu líder durant vint anys.

Res no serà igual a Escòcia, avançàvem a la portada d'ahir. I és cert que, malgrat el triomf del no, s'acosten canvis a Escòcia i al Regne Unit. Però també ho és que la mecànica democràtica i de diàleg han prevalgut i s'han enfortit durant aquesta campanya. Això convida a pensar que els nous desafiaments s'afrontaran amb similars possibilitats d'èxit.