Política | La qüestió catalana 
LA CRÒNICA

El 9-N ja té la seva llei

El Parlament aprova amb 106 vots la norma que empara la convocatòria de la consulta | 
El PSC se suma als partits sobiranistes, però rebutja que el marc legal serveixi per al 9-N | 
Artur Mas garanteix que es votarà i el PP acusa el president de "deslleialtat"

Edició impresa Política | 20/09/2014 - 00:00h

Isabel Garcia Pagan
Barcelona



MARC ARIAS

El resultat del referèndum a Escòcia no obrirà cap porta a Europa, així que ahir mateix Artur Mas es va fixar el repte que Catalunya sigui qui estableixi el precedent en els tractats europeus d'independència d'una part d'un Estat membre. El president de la Generalitat ha avançant etapes des que el setembre del 2012 va convertir la seva aposta electoral per un pacte fiscal en una consulta, i ahir, després d'un any i mig de treball, el Parlament de Catalunya va aprovar l'únic marc legal que depèn dels partits catalans per emparar la convocatòria prevista per al 9 de novembre.

La llei de Consultes Populars no Referendàries i de Participació Ciutadana va veure la llum en una sessió extraordinària del ple de la Cambra amb 106 vots a favor i 28 en contra. El valor de la votació rau en la suma dels diputats -tots en aquesta ocasió- del PSC als de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Els socialistes catalans de Miquel Iceta xoquen amb el seu suport a la llei amb els companys del PSOE però recuperen un perfil propi en el Parlament, i el PP i Ciutadans s'encarreguen de qüestionar-lo.

L'aprovació de la llei concedeix a Artur Mas l'empara legal per firmar el decret de convocatòria de la consulta, tot i que el president vol mantenir encara la incògnita sobre quan plasmarà la rúbrica. "Votarem el 9-N" va ser l'únic missatge que Artur Mas va enviar als diversos centenars de persones concentrades davant les portes del Parlament per iniciativa de l'Assemblea Nacional Catalana i que el van victorejar en arribar i en sortir de la Ciutadella. La llei entrarà en vigor el mateix dia que es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat i es preveu la firma immediata del decret perquè el Govern central no tingui temps a recórrer contra la llei i això no permeti una convocatòria legal, ja que la suspensió és automàtica després de l'admissió a tràmit del Tribunal Constitucional. No obstant això, també hi ha condicionants tècnics. Encara que la llei estableix que una consulta es pot convocar entre 30 i 60 dies abans de la seva celebració, els tècnics de la conselleria de Governació van fixar entre 40 i 45 dies el termini mínim per organitzar el dispositiu necessari.

El ple no només es va acabar amb una ovació a un any de feina parlamentària, seguit del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que va avalar la llei per majoria i quatre vots particulars, sinó que va servir per remarcar encara més les posicions dels favorables a la consulta -que van defensar la constitucionalitat de la llei- i el PSC enfront del PP i Ciutadans. El diputat de CiU Josep Rull va defensar la llei de Consultes com una "oportunitat", va denunciar l'"obsessió" del Govern central per "impedir que els catalans s'expressin lliurement i va concloure amb un "No demanem permís, ni perdó (...) Serem, som imparables". La diputada d'ERC Gemma Calvet va definir la consulta com l'"eina indispensable per resoldre el moment polític i va invocar la Constitució per assegurar que aquesta "no es compleix si un es nega a escoltar la ciutadania". Dolors Camats (ICV-EUiA) va considerar la consulta l'"instrument per canviar-ho tot" i la va definir com "democràticament impecable, socialment desitjada i políticament imprescindible". Quim Arrufat, de la CUP, va incloure un missatge en anglès en defensa de la consulta i va advertir que el Govern central "fracturarà tot el que faci falta abans de deixar-nos decidir". Per la seva part, el socialista Ferran Pedret va defensar la llei, tot i que no per plantejar la pregunta proposada per al 9-N, i va acusar el PP de ser un forjador d'independentistes mentre que el PSC es "rebel·la contra l'argument que Espanya no pot canviar".

Després de la votació, la líder dels populars catalans, Alicia Sánchez-Camacho, va advertir que Mas "ha fet un pas endavant en el desafiament inconstitucional i deslleial de voler trencar i dividir Espanya", i va augurar que la firma del decret de convocatòria serà "un error històric, la divisió més gran que s'ha pogut fer mai en la història de Catalunya". A l'hemicicle va ser el diputat Santi Rodríguez l'encarregat d'acusar els partits pro consulta de tenir decidida la separació i el PSC, d'actuar com a coartada de les formacions sobiranistes. El líder de Ciutadans, en una intervenció gairebé íntegra en castellà, va buscar una equidistància rendible amb els sobiranistes i el PP i va acabar per comparar el moviment independentista amb uns lladres que volen atracar un banc.

L'anunci de dimissió d'Alex Salmond va arribar a mitja sessió, però el Parlament de Catalunya ja anava camí de legislar cap a la seva Catalan way.