El Punt Avui

Els primers embats

Un cop el TC anul·li cautelarment la llei de consultes, el bloc sobiranista estudia avançar cap al 9-N de manera “provisional” a l'espera de la sentència

Amb aquesta estratègia desafiarà a l'Estat, sobretot quan es comencin a gestar els òrgans que han de vetllar pel 9-N

Vint dies després de la convocatòria s'han de sortejar les meses

20/09/14 02:00 BARCELONA - MARC BATALLER / EMMA ANSOLA
Governació calcula que es necessitaran entre 5.000 i 6.000 urnes de cartró Foto: ANDREU PUIG.
Notícies relacionades
A mitjan octubreels presos de Lleida ja començaran a construir
les urnes de cartró

Si no hi ha un gir copernicà d'última hora, l'Estat espanyol impugnarà la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9-N davant del Tribunal Constitucional, i just quan l'alt tribunal l'accepti, la norma quedarà suspesa cautelarment durant cinc mesos. Durant aquest termini el TC estudiarà si continua endavant el recurs o no. Davant d'aquesta situació el bloc sobiranista s'agafa a la literalitat del terme cautelarment i estudia avançar cap al 9-N també de manera provisional. “Imagina't que ho aturem tot i al cap d'un mes el Constitucional decideix que el 9-N és legal. Després ja no tindríem temps de preparar els mecanismes per al referèndum”, argumenta una diputada. Es tracta d'una estratègia en què es desafiarà directament l'Estat espanyol, que considera que no es pot fer cap pas si la normativa està suspesa. Un xoc d'interpretacions jurídiques que ningú s'atreveix a pronosticar com acabarà.

Els primers embats entre les dues parts es produiran quan les institucions catalanes desenvolupin, encara que sigui provisionalment, les eines que preveu la llei de consultes per assegurar la fiabilitat i la transparència del procés. Concretament hi haurà tres organismes que vetllaran pel funcionament de votació: una comissió de control; les comissions de seguiment, que s'han de constituir en cadascuna de les delegacions territorials de la Generalitat, i les meses.

L'òrgan més important és la comissió de control, que ha de garantir que les consultes s'ajustin a la legalitat; a la catalana, evidentment. Però en el cas del 9-N no hi ha temps suficient per poder articular aquest organisme i s'ha previst que les seves funcions les assumeixi una comissió que ja està creada i que analitza les iniciatives legislatives populars –està integrada per juristes i politòlegs–. Per tant, en aquest cas no hi hauria un enfrontament legal amb l'Estat, perquè no s'hauria de bastir cap nova entitat.

Però, en altres casos, sí que hi haurà conflicte. Per exemple, en les comissions de seguiment, que hauran de controlar el dia a dia del 9-N a les demarcacions, les reclamacions o fer l'operació de recompte dels resultats. Segons la llei, els membres d'aquestes entitats han de ser nomenats tres dies després de la convocatòria del referèndum i a través d'un decret del president. Aquesta signatura d'Artur Mas, que es produiria en els dies vinents, ja podria estar fora de la llei, segons l'executiu espanyol. En total són cinc components a cada comissió territorial i que estan proposats pel Consell de l'Advocacia, el Col·legi de Politòlegs de Catalunya, el Consell de Governs Locals i el mateix govern.

Continuant amb els tràmits, també està previst que vint dies després de la convocatòria es facin els sortejos per designar els presidents i els gestors de les meses de consulta. Un altre focus de tensió. I a mitjan octubre, l'executiu publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el nombre de locals i la ubicació d'aquestes meses. Governació estima que hi haurà prop de 2.000 punts de votació, mentre que a les últimes eleccions al Parlament hi va haver 2.718 col·legis i 8.130 meses electorals.

En aquest camp s'haurà de veure com es resol la problemàtica en els municipis on els ajuntaments no vulguin cedir locals per a la consulta –per exemple Badalona o Castelldefels, governats pel PP–. És probable que en aquestes poblacions es recorri a edificis de la Generalitat.

La logística material

Aquests preparatius pel 9-N també inclouen la construcció de les prop de 6.000 urnes que es necessitaran aquell dia. Unes urnes de cartró que és més que possible que comencin a fer els presos del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (Cire) de Lleida a partir de mitjans d'octubre. Cadascuna costarà uns dos euros i el cost es rebaixarà motíssim en comparació amb les de metacrilat, que costen entre 30 i 40 euros.

L'estratègia d'anar avançant provisionalment podria garantir la unitat de CiU, ERC, ICV i la CUP fins al 8 de novembre. Una altra cosa és el 9 de novembre i el fet de treure o no les urnes al carrer i que s'obrin saltant-se els dictats del Constitucional. Però, el resultat final del 9 de novembre s'anirà veient i pactant entre els implicats a mesura que passin els dies i com reacciona La Moncloa davant d'aquesta situació de xocs de legalitats, perquè, fins i tot Rajoy no descarta suspendre l'autonomia. Un panorama al qual no vol arribar ni el govern ni la resta de socis i que ho canviaria absolutament tot.

Dades
La llei contempla la creació del registre de participació, en què hi haurà les dades dels electors extretes del registre de població.
Darrera actualització ( Dissabte, 20 de setembre del 2014 02:00 )