Les institucions

La Vanguardia en català | 20/09/2014 - 00:00h


Remei Margarit
Psicóloga y escritora


En aquest petit país que és Catalunya ens agraden les festes. Sempre estem a punt de celebrar alguna cosa, el Nadal, els aniversaris de les persones que estimem, les festes majors dels barris i dels pobles i si hi ha algú que convoca una sortida al carrer per demanar alguna cosa, doncs també, sortim i ho convertim en una altra festa. I aquest Onze de Setembre també ha estat així; l'ANC i Òmnium Cultural van fer una proclama per sortir al carrer i més d'un milió de persones hi va sortir; el lema, ara, era demanar la independència. Sortim pacíficament al carrer i demanem el que calgui. Ho hem fet diverses vegades i sempre cívicament.

Dit això, en aquesta manifestació de la V, molta gent va sortir per demanar la independència, però també molta gent va sortir per demanar que les polítiques millorin de totes dues bandes, des de Catalunya i des del Govern central, perquè les retallades formen part d'un model neoliberal que imposa tant el Govern Rajoy com el Govern Mas, és a dir, potser el clam inoculat de la independència des d'ERC fins a l'ANC es nodreix del malestar de les polítiques de retallades així com en les concessions a la banca en els desnonaments dels habitatges dels qui no poden pagar les hipoteques per manca de feina. L'enuig de la gent és contra la mala praxis política i d'això en són responsables tots els polítics de torn. Però tot i així cal anar amb compte amb el populisme que exerceix Carme Forcadell amb la seva ANC, perquè sentir-li dir en el seu discurs a la cloenda de la V que el dia 9 de novembre es votarà per la independència, he de dir que a mi, personalment, m'esglaia, perquè això vol dir ni més ni menys que se situa per damunt de les institucions i ja sabem això on ens porta. Sense institucions no hi ha Estat de dret i l'Estat de dret que tant ens ha costat d'aconseguir després d'una llarga i ferotge dictadura no pot ser de cap manera desmuntat per cap persona il·luminada que es creu portadora d'una veritat, la seva, que pretén imposar a força de crit mitjançant un micròfon al davant d'una multitud.