El Punt Avui

OPINIÓ

Escòcia ha obert la porta

20/09/14 02:00 DIRECTOR DE VILAWEB - VICENT PARTAL
Dues noies escoceses després de conèixer ahir al victòria del no en el referèndum Foto: ROBERT PERRY / EFE.

La decepció inevitable que una part del país ha sentit en saber els resultats del referèndum escocès no està de cap manera justificada. Crec que el fet que Escòcia haja votat no és poca cosa comparat amb el fet realment substancial: els escocesos han obert la porta al debat sobre la modificació per processos democràtics de les fronteres europees. I això té un valor immens, especialment per a nosaltres. És cert que el referèndum escocès ha estat d'alguna manera desvirtuat per l'enquesta, només una enquesta, que va donar possibilitats al sí. Si aquesta enquesta no hagués existit, en cap cas ningú no s'hauria plantejat la possibilitat d'una victòria independentista, que, de manera contundent, totes les altres enquestes negaven. Si no hagués estat per aquesta enquesta, molt probablement el resultat es llegiria avui com un bon resultat. En definitiva, dos milions d'escocesos han votat contra la independència i un i mig ho han fet a favor. De fet no arriba ni a mig milió de votants la diferència entre els uns i els altres; un fet que és significatiu i que tindrà conseqüències.

Ara Cameron presumeix de demòcrata, però quan va convocar la consulta les enquestes donaven com a possible un 70/30 a favor del no. Per això va pressionar per eliminar la tercera pregunta, que al final és la que haurà guanyat, vista l'oferta dels últims dies. Cameron volia eliminar per sempre més el nacionalisme escocès i des d'aquest punt de vista no ho ha aconseguit. Ara la pilota torna a la teulada de Londres, que haurà de satisfer les demandes d'Escòcia o es trobarà amb un segon referèndum d'ací a uns anys. No serà fàcil, vistes les dificultats internes de Cameron al Partit Conservador, i sobretot vist que això obligarà a crear institucions angleses, ara inexistents.

Europa també ha respirat alleujada. A la mediocràcia imperant ara a Brussel·les li feia mandra haver de fer front a un problema delicat que l'obligava a tenir l'audàcia i la intel·ligència que abans tenia la Unió i que ara sembla haver perdut. El que passa és que immediatament ja s'ha trobat que té un envit encara major, que som nosaltres.

Resulta molt significatiu que a la conferència de premsa del president Mas hi hagués més preguntes, moltes més, formulades per periodistes estrangers, en anglès i francès, que preguntes formulades per periodistes espanyols. I el ple de la tarda al Parlament ha estat retransmès en directe a tot Europa. Espanya, amb la seua prepotent actitud de sempre, pretén que el tema català està tancat. S'ho va pensar després de les autonòmiques i després de la confessió de Jordi Pujol. Ara es torna a fer la il·lusió. Però només és il·lusió.

Perquè precisament el cas escocès es gira a favor nostre. Per una banda, desvincula consulta i independència. Ja ho sabíem això des del referèndum del Quebec, però el Quebec, geogràficament i cronològicament, queda molt lluny. Ara bé, per l'altra, la conseqüència més important és que la Unió Europea el 17 de setembre tenia dos problemes, Escòcia i Catalunya, i el 19 de novembre ja només en té un. La pregunta inevitable serà com és que el segon problema no se soluciona. I la resposta només pot ser que pel comportament obtús del govern espanyol.

En aquest sentit, cal valorar molt el que ha fet Escòcia: ha obert la porta i ha demostrat que hi ha una altra manera possible de solucionar els problemes nacionals i la demarcació de fronteres. Durant segles les fronteres han estat la més gran font de conflictes a Europa. Ara ho han deixat de ser. Només cal votar i acceptar a banda i banda el resultat. Un exercici massa difícil per a un estat com l'espanyol, que viu en democràcia però pensa en dictadura. Però un exercici que resplendeix a la Gran Bretanya.

“Jo podria haver prohibit el referèndum, però per damunt de tot sóc un demòcrata.” La frase de Cameron molts diaris l'han interpretat com un toc d'atenció a Rajoy. No ho crec. No crec que, en un moment tan transcendental per a ell, Cameron estigués pensant en res més que en ell mateix. Però ací queda.

Ací queda, i, conforme la situació es complique a Catalunya, més i més creixerà l'exemple escocès. L'exemple del govern britànic i l'exemple del govern escocès. Tots dos han fet una campanya digna, han explicat les seues raons i han acceptat sense dubtar-ne ni un segon, el veredicte dels ciutadans. Espanya ara té un precedent que li fa molt mal. I la seua congènita manca de coherència no l'ajuda. Fa cinc dies, García-Margallo afirmava que Escòcia i Catalunya no tenien res a veure, i ahir ja deia que eren el mateix i que, per tant, Catalunya també havia perdut. Són declaracions per al consum intern, por i ganes de fer por. Però tanta inconsistència no la podran aguantar per sempre. No especialment si nosaltres fem bé la nostra feina. En aquest sentit, ha estat un gran encert convocar el ple d'aprovació de la llei de consultes només hores després dels resultats d'Escòcia. Perquè ells ens han obert la porta, però ara ja és de nosaltres de qui parla tothom.

Darrera actualització ( Dissabte, 20 de setembre del 2014 02:00 )