Política | EL MIRADOR

Canya, ganivet, porcellana

Edició impresa Política | 20/09/2014 - 00:00h

Víctor-M. Amela


ÀLEX GARCIA

La qüestió catalana
Mas es va encomanar de Cuní i van engegar una exhibició de metàfores, com en un programa de la Carrà


Vigília del referèndum a Escòcia: Cuní entrevista Mas a 8 al dia. Astut, Cuní!: una entrevista és millor si el moment és l'adequat. Resultat: gran audiència, lideratge. Tot relat viu de la incertesa. del suspens. El tempo és sempre rellevant en periodisme polític. Les preguntes, també, sens dubte.

I Josep Cuní sap fer preguntes, però el que li agrada amb bogeria són les metàfores, es fa les metàfores a sobre, és marca de fàbrica. Per a la primera de la nit, Cuní va muntar a Artur Mas un cinefòrum amb una escena de Rebel sense causa: James Dean salta en l'últim segon del cotxe en una cursa cap a un precipici, just abans d'estimbar-se. "Qui caurà abans pel precipici?" pregunta Cuní. Rajoy, Mas? Suspens.

Mas es va incomodar amb aquest símil, i va inculpar el Govern central d'aquesta comparació... Bon truc, Cuní. Funciona! Perquè Artur Mas (que és també supermetafòric: el timoner en la tempesta) es va encomanar i així van engegar una exhibició (sí: metàfora) de metàfores, com en aquell programa de Raffaella Carrà ("Si fossis un animal..., si fossis una flor..."), vegeu-ho: si el procés sobiranista fos una partida de cartes..., si Catalunya fos una porcellana..., si Catalunya fos un "fuet".., si Catalunya fos una canya de bambú.., si Catalunya fos una empresa privada... Ah, i Europa és un paraigua.

Ventilada la metàfora del cotxe suïcida, Mas va aportar la de la partida de cartes: "La del 9-N és una molt bona carta". No vagis amb una metàfora a Cuní: "Algú juga de farol?". Pam. Mas ho va negar, però... va confessar que té una altra carta a la faixa i fins i tot va revelar que podria ser un as! Més suspens...

La metàfora subsegüent, la del ganivet per tallar el saborós "fuet" del procés en rodanxes contentes, ens va suggerir una altra pista: el Govern central vol arrabassar o escantellar el ganivet del 9-N a Mas, però ell l'empunya fort i el veu ben esmolat. Cuní: "Però segur que vostè té un altre ganivet al calaix del darrere". Bona! Mas no ho va negar! Més suspens. No parlen de qui és l'esmolet, cosa que m'és igual.., sempre que de tant esmolar i moure el ganivet no em tallin a mi algun apèndix molt preuat (sí, aquest!).

Després va venir la metàfora que Catalunya és una fina porcellana que, manipulada sense tacte, pot caure i trencar-se. Cuní, ràpid: "I qui fa de Super Glue?". Mas, èpic: "el Super Glue és el patriotisme", que converteix la porcellana en "roca dura".

Ah, me n'oblidava: abans de porcellana i roca, Catalunya va ser canya de bambú (Mas): una canya de bambú doblegada i forçada per Espanya, però "una canya que no es trenca, que bota i es redreça". "Així es veu vostè?", va repreguntar Cuní. I va guanyar: "Doncs... no ho sé", va admetre Mas, ja extraviat en un bosc, oceà, tempesta de metàfores.

Però Cuní i Mas encara es van embrancar en una última metàfora: si els fets del 9-N fossin un examen, quina nota obtindrà, de l'1 al 10? Segons Mas, un "notable". Bé, ja que jo també en sé de metàfores: per molt que estudiïs, al final tot dependrà que el profe no t'hagi agafat gaire mania.