GEOMETRIA VARIABLE

JOAN TAPIA

Periodista

¿És la desconnexió l'únic que importa?

@joantapia00


DIMARTS, 21 DE JULIOL DEL 2015

Les últimes enquestes eren dures. Convergència baixava fins a 32-34 diputats (en té 50), i Esquerra Republicana, amb 22, s'arriscava a quedar darrere de Podem i/o Ciutadans. A part de l'hàbil jugada de Mas, amb l'ajuda de Jordi Sànchez a la presidència de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), les «condicions objectives» bressolaven la llista comuna. Amb 56 diputats, anant separats i ajuntant-se després, no podien liderar res de res.

Però si junts obtenen 56 escons seran de llarg la llista més votada (les enquestes en donen al segon 23) i l'agit-prop independentista procurarà que el vent generat per la llista unitària (el fitxatge de Pep Guardiola ha sigut tan sols el primer cop) faci que el resultat millori. ¿62 diputats?. Llavors amb l'ajuda de la CUP poden aconseguir els 68-70 encara que és difícil que sumin -segons enquestes de CDC- el 50% dels vots.

La llista dels bons

Sembla que el més catalanista, el més patriòtic, el futur, exigeixi una condició prèvia: partir el país en dues meitats. La llista unitària serà la dels bons i esforçats, la dels que no volen que Catalunya caigui en la decadència a què ens condemna Espanya. Les altres llistes, tant si ho volen com si no, contribuirien que Madrid ens passi per sobre sense misericòrdia. És igual que es voti Ramon Espadaler d'Unió Democràtica (soci fins ahir), o Miquel Iceta, líder del PSC que ha sigut bàsic en la consecució dels dos estatuts i en la configuració de la Catalunya actual. O el candidat d'ICV i Podem, que defensen el dret a decidir i volen posar de cap per avall tot l'ordre constitucional. És igual, tots els que no votin la llista patriòtica -excepte les CUP que tenen butlla perquè després han de prestar els seus escons per arribar a la majoria absoluta- són còmplices objectius de Mariano Rajoy.

Voler guanyar per anar a una meta molt difícil i discutible dividint el país en dues meitats enfrontades, buscant el 50% dels vots o els 68 diputats per desconnectar d'Espanya -com si fos tan fàcil i indolor com canviar de companyia de mòbil i no existís la Unió Europea- sembla una aventura forassenyada, no una aposta «amb un punt d'incertesa» com ha afirmat Artur Mas.

Sobretot quan la llista és unitària només de façana, sense cap altre projecte comú que no sigui la desconnexió. ¿Es pot construir un país sòlid contra tot l'arc parlamentari que no sigui CiU, ERC i la CUP, i reduint la societat civil a l'ANC i Òmnium? ¿Són irrellevants Foment, la UGT, la Pimec i CCOO?

Falta de serietat

No és seriós. Tampoc ho és cridar al vot del catalanisme moderat just quan s'acaba de trencar una aliança de 35 anys amb Josep Antoni Duran Lleida i es titlla Iceta Herrera d'aliats objectius de Rajoy. Tampoc que el candidat a la presidència vagi en el número quatre perquè no té el consens estètic suficient per anar de primer. Surrealisme pur. ¿Quin projecte comú de societat tenen el business friendly Mas, número quatre de la llista, i l'intel·ligent diputat ecosocialista durant 10 anys (res de societat civil), Raül Romeva que l'encapçala? Cap… excepte prémer el botó de la desconnexió. ¿Després…?

El més estrambòtic és que hem arribat a aquesta aposta frontista

-és clar, en reacció contra l'immobilisme del Partit Popular- de la mà d'un polític que semblava responsable, que volia acabar amb el caos del tripartit, que diu tenir un somni americà (encara que de primàries res perquè en va tenir prou amb Jordi Pujol per ser ungit) i que sempre posa d'exemple països com Holanda o Dinamarca, que tenen una vida política marcada pels pactes i els governs de coalició. Catalunya -com aquests països- és més rica i plural. No ha de tancar-se en la meitat més o menys un
.