El Punt Avui

OPINIÓ

Un punt de vista elevat

21/09/14 00:00 DAVID MARCA
Una magnífica Diada, reivindicativa i sense cap incident es va viure a Barcelona l'Onze de setembre. Foto: ALBERT SALAMÉ.
No havien vist mai
res semblant i no ho podien entendre; ara passa el mateix

Des de la cúpula d'un gratacel de la plaça Francesc Macià, de Barcelona, es gaudeix d'un punt de vista excel·lent i únic, per veure panoràmicament el que succeeix a l'avinguda Diagonal des de Pedralbes a l'oest, fins a les Glories, a l'est. L'11 de setembre, des de l'observatori es pogueren veure els detalls d'un esdeveniment sorprenent, planificat meticulosament, únic semblant fins ara a Europa, el qual ha deixat sorprès el món occidental per la seva grandiositat, significat, imatge colpidora, participació popular i disciplina absoluta. Un espectador privilegiat de la mateixa afirmava: “A Barcelona, Espanya i possiblement a Europa, no s'havia vist mai un moviment popular de masses tan gran, precís, ajustat a la idea, amb un esperit semblant. Barcelona capdavantera i totes les comarques catalanes han donat novament una lliçó.”

Com sempre, les xifres dels components de la grandiosa V humana, d'onze quilòmetres de llargada, són contradictòries. Des dels minimitzats 500.000 als 1.800.000 potser inflats, 1.500.000 és la més encertada segons els especialistes. Sigui la que vulgui, excepte algunes persones d'edat que foren assistides, no hi hagué incidents de cap mena. L'espera va ser amenitzada a cada tram per grups musicals, cantants i improvisacions. A les 17.14 hores en punt, disciplinadament, quedà formada la gran V i tothom respectà la seva posició. El món ens mirava! Els mitjans d'arreu, unànimement, han manifestat la seva sorpresa i admiració per un treball col·lectiu i al·legòric, d'una grandiositat semblant.

Des de Madrid no han parat ni un moment de minimitzar-ho i desacreditar-ho. L'explosió d'alegria, en acabar, l'entusiasme en veure la monumental i efímera obra acabada sense incidents de cap mena, afegit a la lliçó de civisme, patriotisme, ordre i seny català per la independència, va ser gran i l'exemple de disciplina, impressionant.

Una anècdota relacionada amb els esdeveniments multitudinaris que les autoritats no catalanes sempre han temut, tingué lloc l'any 1942. Els sardanistes obtingueren permís per celebrar l'aplec sardanista de Barcelona, en uns terrenys a l'exterior de la ciutat. Era el primer autoritzat des la fi de la Guerra Civil, el 1939. Dotat amb quatre cobles, l'afluència de barcelonins i d'arreu de les comarques catalanes va ser espectacular. El cap dels serveis d'ordre —de paisà, com tot el grup d'agents— notificà a migdia a capitania que no hi havia hagut cap incident. El capità general, Alfredo Kindelán, volgué veure de la vora el fenomen. Després de recórrer l'indret, amb admiració, va dir: “¡Veinticinco mil catalanes bailando y divirtiéndose todo un día, comiendo y bebiendo y ni un solo borracho!”. No havien vist mai res semblant i no ho entengueren. Ara passa el mateix: tants catalans independentistes no els sembla possible! Doncs ho és!

Darrera actualització ( Diumenge, 21 de setembre del 2014 00:00 )