Política

Un panel d'experts explica les diferents opcions que tenen Mas i Rajoy per resoldre el conflicte territorial

Què es pot fer?

Edició impresa Política | 21/09/2014 - 00:00h


Les solucions són molt diverses i només depenen de la voluntat política, però demanen diàleg

Entre il·legalitzar la realitat o trencar-la. Així estan les coses en un conflicte que té més protagonistes que els seus dos pols més visibles, immobilisme i rupturisme. Al mig, un amplíssim grup de ciutadans aposta per transformar una realitat institucional clarament insatisfactòria, però no troba una oferta viable i inclusiva a la qual acollir-se, a causa de la rigidesa, la insolvència o la falta de voluntat de diàleg dels principals actors polítics i socials implicats.

En aquest context, i després de la multitudinària manifestació de l'Onze de Setembre, La Vanguardia ha convocat un panel de prestigiosos experts perquè ofereixin les seves propostes a una classe política que no és aliena als càlculs electorals i que ara per ara es mostra incapaç de brindar solucions efectives al complex litigi territorial entre Catalunya i Madrid i a la majoritària demanda de més autogovern que expressa reiteradament la societat catalana.

Paral·lelament, si alguna cosa ha demostrat el referèndum escocès és que l'immobilisme mai no és una opció. Com tampoc no ho és un horitzó que deixi la societat catalana partida en dues meitats. Per això, el tancament en fals que suposarà la previsible prohibició de la consulta sobiranista anunciada per al 9 de novembre per CiU, Esquerra, ICV i la CUP obliga a mirar més enllà per trobar sortides a un conflicte que corre el risc d'enquistar-se i derivar en situacions d'inestabilitat permanent.

Els 14 experts convocats per La Vanguardia posen sobre el tauler els diferents factors que condicionen el marge de maniobra dels dos principals protagonistes d'aquest drama, el president del Govern, Mariano Rajoy, i el de la Generalitat, Artur Mas. Tot i això, i malgrat la diversitat d'enfocaments, tots els analistes coincideixen que les solucions viables depenen sobretot de la voluntat política.

Mentrestant, la inacció i la rigidesa alimenten un escenari en el qual una ciutadania exasperada pot endinsar-se en territoris desconeguts, a la recerca de la palanca idònia per desbloquejar l'"embús polític". I com recorda un text sobre El final de viaje para el Estado autonómico, les "divergències peninsulars" -igual que "el foc que dorm sota les cendres"- continuen demandant una solució que respongui millor a la genuïna realitat d'Espanya. Federalisme diferencial? Federalisme plurinacional? Confederalisme? Qualsevol sortida exigirà necessàriament molta "sofisticació democràtica". Però encara no és tard per entendre's. / C. Castro