Jorge Fernández Díaz té raó

La Vanguardia en català | 22/07/2015 - 00:00h


Quim Monzó


El ministre espanyol de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha anat a la Cope i ha explicat que li sembla molt malament que Pep Guardiola tanqui la llista de l'acord Junts pel Sí, que encapçala Raül Romeva i que inclou Artur Mas i Oriol Junqueras en els llocs quart i cinquè. Concretament diu que donar suport a aquesta llista és "bastant trist i lamentable" i que demostra que quan va jugar amb la selecció espanyola no ho va fer per patriotisme sinó perquè el movia el "Déu diners". Francament, si no ho explica millor, aquesta seva afirmació no s'entén, perquè els diners que pugui guanyar un futbolista amb una selecció -sigui espanyola o del Txad- són la xocolata del lloro comparats amb els que guanya en un gran club de futbol. Diu també que estaríem tots molt millor "si totes les energies que s'estan dilapidant a fer l'indi es dediquessin a treballar pel bé comú de la gent".

Això de dir que els que no estan d'acord amb tu fan l'indi és un recurs habitual en el panorama polític espanyol, tant de dretes com de suposades esquerres. El 2007, José Montilla, aleshores president de la Generalitat de Dalt i primer secretari del PSC, va anar a l'acte de proclamació de Carme Chacón com a número u dels socialistes per Barcelona a les eleccions generals. Va aprofitar l'ocasió per comparar el que feien els parlamentaris de CiU i Esquerra en relació amb els del PSC: "Els diputats i senadors del PSC al Congrés no van a Madrid a fer l'indi", sinó com a "garants" del desenvolupament del nou Estatut català. (Quin tip de riure, per cert, sabent ara el que va passar després amb l'Estatut.) El 2011, Pedro J. Ramírez, que encara era director d'El Mundo, va escriure: "Després de l'estrafolari Maragall, del patètic Carod i de l'oportunista Montilla, ara aquests de CiU, que semblaven seriosos, es posen a fer l'indi amb això de la independència". El 2013, Eva García, diputada del Partit Popular i portaveu a la comissió de Salut del Parlament, li va dir a Artur Mas: "Deixi de fer l'indi pel món i aposti veritablement per les polítiques sanitàries. Deixem de sacrificar la salut dels catalans per pagar altres coses, no prioritàries, com la trama separatista o els mitjans de comunicació del règim".

A tots aquests que fan servir això de fer l'indi tan alegrement els convindria saber que el significat original de l'expressió era diferent al d'ara, i molt il·lustratiu. Segons explica Ramón J. Sender al seu llibre Túpac Amaru, al segle XVIII, que és quan neix la frase, "els criolls havien encunyat una expressió que expressava qualsevol classe de resignació vergonyosa davant l'oprobi: fer l'indi". Ras i curt: feien l'indi els que acceptaven amb el cap cot i sense cap queixa les humiliacions a què els sotmetien. A veure si Fernández Díaz i la resta de la colla pessigolla tenen raó i hauríem de començar a deixar de fer l'indi.