POLÍTICA
BARCELONA - 23 maig 2016 2.00 h

L'esquerra alternativa irromp a les grans ciutats

 Les llistes emergents guanyen els partits històrics a Barcelona i Ripollet

 Lideren un govern plural alternatiu al PP de Badalona i al PSC de Sabadell

XAVIER MIRÓ - BARCELONA

Les candidatures sorgides als municipis des de l'esquerra alternativa, independentista o no, van sorprendre en les eleccions de fa un any guanyant grans ciutats als partits històrics o obtenint uns resultats que possibilitaven fer-los fora de l'alcaldia. Ada Colau va protagonitzar la victòria més sonada a la capital del país, però no va ser l'única. En molts altres casos, tot i no guanyar les eleccions, els bons resultats d'aquests nous projectes els van permetre liderar governs alternatius a les alcaldies
del PP a Badalona i Castelldefels, i del PSC a Sabadell i Montcada i Reixac.

Barcelona, Badalona, Sabadell, Cerdanyola del Vallès i Ripollet són exemples d'un canvi històric que també es va produir en altres ciutats i que anunciava futures sacsejades als partits amb poder històric, confirmades després en les eleccions catalanes i espanyoles.

L'historiador i rector
de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC), el sabadellenc Jordi Serrano, defensa que hi ha una condició prèvia a la irrupció electoral d'aquestes llistes alternatives: “En l'esfera local, s'ensorra el règim de partits del 1979: el PP, el PSC, CiU i ICV.” Però el resultat no és una substitució matemàtica i nítida d'aquestes forces per les noves, sinó l'emergència d'una nova etapa política plena d'incerteses i contradiccions, i “bastant més caòtica del que sembla”.

La Barcelona en Comú d'Ada Colau es va emportar la base electoral històrica del PSC i no la d'ICV perquè els ecosocialistes barcelonins van veure venir l'ensulsiada i es van aliar amb el moviment de Colau. En la majoria de les poblacions on ICV es va mantenir com a marca singular, les llistes alternatives li van arrabassar molts regidors. És el cas
de Ripollet, on l'alternativa d'Ara Decidim va aconseguir derrotar el PSC a costa de deixar ICV sense cap representació, després d'anys al consistori.

El PSC és la víctima principal d'aquesta amalgama de noves candidatures, ja que li prenen molts regidors arreu, i fins i tot
el govern en feus com Sabadell i Montcada i Reixac per la vinculació de l'exalcalde i l'exalcaldessa en casos de corrupció.

Aquesta és la tendència general, però també hi ha excepcions, com Santa Coloma de Gramenet i l'Hospitalet de Llobregat, on les alcaldesses socialistes van revalidar la majoria absoluta o van obtenir uns bons resultats. Per Serrano, el factor humà explica en bona part els casos de Núria Marín i Núria Parlon, però també la revalidació estèril del triomf de Xavier García Albiol (PP) a Badalona.

També CiU retrocedeix en nombre de regidors per l'empenta d'aquesta esquerra alternativa, unida als bons resultats d'ERC. De fet, els republicans es van convertir en els socis de les llistes rupturistes per prendre l'alcaldia al PP de Badalona i Castelldefels, i al PSC de Sabadell i Cerdanyola.

Per la seva banda, Ciutadans és l'altra força emergent, però no va protagonitzar els relleus municipals. Per exemple, a Tarragona i a Lleida, la nova marca del centredreta va garantir la continuïtat de les alcaldies al PSC, tot i la polèmica que van generar als dos municipis.

LA FRASE

En l'esfera local,
s'ha ensorrat el règim de partits sorgit en les municipals del 1979
Jordi Serrano
HISTORIADOR

LES XIFRES

2
ajuntaments
va perdre
el PP gràcies a l'impuls de
les llistes emergents.
11
regidors
va obtenir Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona, un més que CiU.