El Punt Avui

9-N: diu que diuen que...

23/09/14 02:00 MARGARIDA ARITZETA
Potser que no tinguem tanta por, ni del passat ni del futur

A finals de 2009 es van publicar els resultats d'una macroenquesta realitzada als ciutadans de Catalunya que deia que la majoria (50,3%) votaria a favor de la independència en una consulta, mentre que un 17,8% hi votaria en contra. L'enquesta, tal com publicava en Salvador Cot al El Punt Avui el 3/12/2009, la signaven el grup d'estudis d'en Miquel Strubell (UOC) i el Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya, que dirigia l'Alfred Bosch. Una de les dades més curioses d'aquesta enquesta és que la majoria d'enquestats nascuts a Catalunya, encara que es manifestessin favorables a la independència, deien que això no passaria mai. “Oh, això jo ja no ho veuré!”, responien. La crònica de Salvador Cot deia: “Però són els catalans de naixement els que veuen menys clar que el seu país esdevingui mai un Estat. Només s'ho creuen un 28,1%, per un contundent 63% que asseguren que això no passarà ni ara ni mai. És a dir, haver nascut a Catalunya disminueix molt la convicció en les prediccions independentistes i, per contra, els ciutadans provinents d'altres llocs se sorprenen menys del fet que un procés d'aquest tipus sigui possible.”

Els anys han passat, els carrers s'han omplert de cants i senyeres, però gosaria dir que encara som gent pessimista. Ens han acostumat a la repressió i a la derrota, a l'ordeno y mando i a l'arbitrarietat. I els mecanismes de l'Estat ho saben i hi burxen. Per això, encara que les darreres Diades han estat multitudinàries, que l'ANC ha posat en peu centenars de milers de persones, que tot un país vol votar, que tenim una llei de consultes aprovada per una majoria aclaparadora del Parlament que ens permetrà fer-ho el 9-N, encara no ens ho acabem de creure. I vivim amb l'ai al cor penjats de la TV, la ràdio, els diaris, internet. Diu que diuen que faran això o allò, diu que diuen que ens prohibiran això o allò, diu que diuen que aboliran allò o allò altre... Vivim amb el cor encongit, d'una tertúlia a l'altra, a veure què passarà. Què faran vostès quan els ho prohibeixin tot?, no paren de preguntar els periodistes als polítics. Què fareu quan us suspenguem l'autonomia, quan us fiquem a la presó?, ens pregunten amb fatxenderia des de l'altra banda. Quants hi anirem, a la presó?, em pregunto jo. Perquè, si ens plantem tots, ¿quants n'hi cabem?

Opinadors, opinatastres, ministres i fiscals no paren d'avançar el futur, com si la bola de vidre es pogués convertir en aquella bola de ferro que ens empresona amb una cadena de peus i mans. Por, por i més por. Mirem l'enquesta de 2009: si més de la meitat votaria que sí en una consulta sobre la independència, com és que quasi les dues terceres parts dels que votarien que sí diuen que això no passarà mai?

Ara, la darrera que circula és que, com a Escòcia, els vells ens faran perdre la votació si és que podem arribar a votar. Els vells són els que van viure la guerra i la primera postguerra i diu que tenen por. Por de perdre la paga, por de perdre... què? Recordo la meva iaia amb la papereta d'anar a votar el Referèndum de Franco de 1966. A la feina els demanaven el justificant i els havien donat el sobre amb el sí dintre. Tenia 60 anys. Deia: “Si no votamos, a los viejos nos quitarán la paga.” Ella encara no cobrava pensió i, maltractada per la postguerra dels vençuts, temia el futur si no feia el que li deia l'autoritat de torn. Qui li havia de mirar el que posava dins del sobre? Potser si ara hi fos, la meva iaia votaria que no en una consulta per la independència. Però si la meva mare, la seva filla, hi fos, votaria sí-sí. Com el meu pare, si hi fos. Eren els nens de la guerra. Eren dels vençuts. Però segur que no tots els vençuts d'aleshores votarien igual, de la mateixa manera que hem vist que molts dels fills i els néts dels que aleshores van ser vencedors s'han embolicat amb la senyera i han sortit al carrer aquests passats 11 de setembre, perquè volen votar. Què votaran? Què votaran tants nous catalans de les darreres fornades? Potser que no tinguem tanta por, ni del passat ni del futur, ni dels nostres vells, ni dels nouvinguts, ni de nosaltres mateixos. L'única manera de saber quants n'hi ha a favor de cada opció és comptar-nos. D'això se'n diu democràcia. I el 9-N votarem. Passa-ho!

Darrera actualització ( Dimarts, 23 de setembre del 2014 02:00 )