Carmen/Carme

Senyora Chacón, és molt més progre la dreta de Cameron que l'esquerra que vostè representa

La Vanguardia en català | 23/09/2014 - 00:00h


Pilar Rahola


Volia començar la resposta a la senyora Chacón citant-la pel nom, però aquest punt és un ardu dilema, perquè es diu Carme quan anhela vots catalans i Carmen quan vol triomfar als Madriles, i aquesta dualitat nominal en funció dels interessos polítics és un bon embolic.

Però com que la senyora Chacón m'ha retret aquesta referència, li respondré: no tinc cap problema amb el seu nom en l'idioma que sigui. El que sí que em sembla rellevant és com amaga la versió catalana quan s'adreça a un públic poc amant nostre. Ergo, al meu article no posava en evidència el seu nom, que pot dir-se com li doni la gana, sinó la hipocresia política que vostè practica en funció del públic a qui s'adreça. És vostè, doncs, qui sobrecarrega d'ideologia un simple nom, de manera que no em faci trampes al solitari.

I com que es tracta d'això, d'hipocresia, anem a la qüestió central: la imatge que dibuixa de Catalunya, i que distorsiona en funció de la seva estratègia. No fa gaire, quan necessitava el vot català, venia una Catalunya plural per frenar la perfídia pepera, i es mostrava com el paradigma. Vostè semblava un homenatge a Candel. Però ara que els seus interessos han virat d'horitzó, Candel ja no és lectura obligatòria, Catalunya ha estat devorada per una espiral de silenci i els dissidents del sobiranisme són perseguits com heretges. Però què diu? I on viu, vostè?

Perquè a tots els micròfons catalans, siguin propers o llunyans a la consulta, les veus com la seva són arreu, tenen quota molt més enllà del que representen i contra l'independentisme viuen millor. És a dir, si en algun lloc es practica un debat heterogeni, és a Catalunya. I si a vostè li preocupés de veritat la pluralitat sobre la qüestió, hauria de denunciar el pensament únic sobre el català que es practica fora d'aquí, però això seria letal per als seus interessos. Vendre's, en canvi, com a víctima del sobiranisme dóna vots i atorga simpaties. I sobre víctimes, això de la seva victimologia, que és de nota. Diu que està avesada a "ser blanc de les infàmies dels dipositaris de les essències d'Espanya (Losantos, Pío Moa, César Vidal)", i que no l'espanten "les ofenses dels autoproclamats guardians de l'ortodòxia catalana". Una altra vegada fa trampa. Primer perquè aquí no hi ha ortodòxia catalana, sinó molta heterodòxia, i a la foto plural dels defensors de la consulta em remeto. El que passa, senyora Chacón, és que una majoria estem a favor d'una cosa tan progressista com és el dret a votar.

Pel que fa a això de guardiana, si es refereix a mi, la tranquil·litzo. Jo només aspiro a guardar la coherència de les meves conviccions, i que cadascú faci el que pugui. Respecte als Moa, Losantos i companyia, no s'embali, que tots aquests estan encantats amb el que vostè diu.

No se'm faci la progre, senyora Chacón, que és molt més progre la dreta de Cameron que l'esquerra que vostè representa.