Més discriminació lingüística

La Plataforma per la Llengua denuncia un augment d'atacs greus al català de les administracions

Atribueix l'increment de denúncies a la conscienciació ciutadana

23/10/14 02:00 BARCELONA - RAÜL GARCIA I ARANZUEQUE
Notícies relacionades

La Plataforma per la Llengua va revelar ahir, durant la presentació de l'informe L'estat del català 2014, que els últims anys han augmentat el nombre de denúncies de casos de discriminacions lingüístiques greus comeses per les administracions públiques. L'entitat denuncia que des que, el juny del 2013, van presentar l'informeEn español o nada, que recollia quaranta casos d'aquest tipus entre el 2007 i el primer terç del 2013, ja han rebut divuit noves denúncies.

“Aquests casos –va aclarir Eloi Torrents, tècnic de l'àrea d'empresa i administracions públiques de la Plataforma per la llengua– són només una petita part, la majoria no es denuncien.” Torrents va explicar que des del 2012 hi ha hagut un augment sensible del nombre de casos denunciats, cosa que va atribuir, entre altres raons, a l'hostilitat d'alguns cossos de l'administració espanyola cap al procés polític català i a una major sensibilització dels agredits.

Així, el 2010 i el 2011 la Plataforma va rebre 5 i 4 denúncies de casos greus, una xifra que es va disparar fins a 15 el 2012, una xifra que seria molt superior, insisteix l'entitat en l'informe, si molts casos no quedessin “invisibilitzats” perquè “moltes víctimes de discriminació lingüística no ho denuncien ni tampoc ho posen en coneixement de les entitats de defensa de la llengua ni de la premsa”.

“El més greu –va criticar Torrents– és que els denunciants estaven exercint drets [lingüístics] reconeguts en la legislació autonòmica i estatal.” La Plataforma per la Llengua va posar diversos exemples que ho corroboren, dels quals n'hem recollit una mostra.

València

El 2013, Miquel Gironès, membre del grup musical valencià Obrint Pas, va ser agredit per dos agents del Cuerpo Nacional de Policía per haver-se expressat en valencià en un incident que va tenir amb els policies.

Montcada i Reixac

Una revisora de l'empresa pública Renfe va fer aturar el tren Talgo on viatjaven un nét amb el seu avi, a Montcada i Reixac, i els va fer fora del comboi perquè l'avi li va parlar en català. Els van deixar tirats a l'estació (on el tren no parava) durant tres hores. Després de la denúncia, van expedientar la treballadora i van regalar als agredits un bitllet del TAV a Madrid.

Xirivella

Els agents d'una comissaria de policia de Xirivella (Horta Oest) es van negar a atendre una veïna d'Alaquàs perquè es va expressar en valencià. Després de fer-la esperar una hora perquè havien d'anar a buscar un traductor, la van atendre. Només li van traduir la salutació inicial perquè els agents sí que entenien la llengua.

La Plataforma per la Llengua recorda que “la discriminació per motius lingüístics resta prohibida en l'ordenament autonòmic, estatal i internacional, però en la immensa majoria de casos els funcionaris agressors queden impunes”. “Només en un cas s'ha condemnat un agent de la Guàrdia Civil per una pallissa a un jove mallorquí a l'aeroport de Palma”, s'afegeix al document presentat ahir per l'entitat.

El cap de l'àrea d'empresa i administracions públiques de la Plataforma per la Llengua, Bernat Gasull, va atribuir bona part dels atacs que rep el català a la indefensió legal de què és objecte. “No hi ha cap llengua a Europa de les dimensions del català que no tingui un estatus d'igualtat legal respecte dels altres idiomes del seu estat”, va remarcar Gasull.

“Espanya té un text constitucional anòmal”, va observar Gasull, que va posar com a exemple el fet que en cap altra carta magna del continent, tret de la de Bulgària, existeix el deure únic de saber el castellà (el búlgar, en el cas de Bulgària). I en el cas d'aquest país –va explicar–, es va incloure aquest precepte per garantir que la minoria turca aprenia la llengua.

Davant aquest panorama, Gasull no veu cap altra opció per abordar els problemes del català que la independència. “La Plataforma per la Llengua és una entitat que no té cap voluntat política –va admetre Gasull–, però el català ara només es pot defensar des de la independència.”

LES XIFRES

62
per cent
de casos de discriminació lingüística greu recollits per la plataforma són de forces de seguretat de l'Estat.
15
per cent
dels casos documentats per la Plataforma per la Llengua corresponen a l'àmbit de la justícia.

Poc català entre els nouvinguts

La Plataforma per la Llengua va advertir ahir de les dificultats en la penetració de l'ús del català entre els nouvinguts. L'entitat, que va citar l'enquesta d'usos lingüístics del 2013, va alertar que “només un de cada sis estrangers fa la conversió cap al català com a llengua habitual, mentre que cinc de cada sis ho fan al castellà”. Marc Biosca, tècnic de l'àrea d'acollida de l'entitat, va explicar que en l'última dècada Catalunya va rebre unes grans onades migratòries i que els últims anys estan marxant molts immigrants. La majoria dels que se'n van, va dir Biosca, són persones que van arribar al país ja fa anys, hi han arrelat i, fins i tot, en molts casos, han adoptat el català com a llengua d'ús habitual. Molts dels que es queden, en canvi, són a Catalunya des de fa menys temps i prou feina tenen encara a regularitzar la seva situació. Biosca va advocar per potenciar les accions destinades a l'arrelament.

Darrera actualització ( Dijous, 23 d'octubre del 2014 02:41 )