ARTICLES
23 desembre 2015 2.00 h

DE SET EN SET

El gran desori

MANUEL CASTAÑO

Serà la primera vegada que no hi haurà representants nacionalistes catalans en les Corts espanyoles. Sí que n'hi haurà de presumptament independentistes –no pas disset, sinó vuit per una banda i nou per una altra– que no se sap ben bé què hi aniran a fer. Han passat de voler ser decisius a Madrid a no poder ser decisius a Barcelona. Els prestidigitadors electorals volen fer creure que obtenir 17 diputats d'un total de 47 (36%) és un avenç, però en el Parlament de Catalunya les mateixes forces polítiques van obtenir 62 diputats d'un total de 135 (46%) i al cap de tres mesos encara no han aconseguit formar govern. No sembla pas que vulguin, però si volguessin tornar a la vella tàctica del peix al cove, com que allà ja els han clissat, els replicarien: quin cove, si no en teniu? Com que qui no es consola és perquè no vol, queda el recurs de somiar la ingovernabilitat d'Espanya. Possible, atesos els resultats i examinades les tendències; però aviat veuria tothom que ràpidament es posarien d'acord si des de Catalunya algú estirés una mica més el dit sobiranista que la màniga constitucional. I encara un altre recurs, somiar que “el referèndum que no ens van deixar fer” vindrà de la mà de l'onada bolivariana que encrespa la sempre fràgil democràcia espanyola. El solecisme “dret a decidir” pot significar coses molt diferents segons qui el digui, i fins i tot un mateix polític pot donar-li sentits diferents segons bufa el vent, però mai no significarà allò que va dir el faraó a Moisès: “Sortiu d'enmig del meu poble… Aneu-vos-en i pregueu també per mi.” Aquesta nova onada de la vella extrema esquerra alimenta múltiples esperances, inclosa la dels qui volen fer un “nou país”, però les decebrà totes, i la d'aquests serà la primera. La incommensurable credulitat dels catalans que es volen independentistes –però que no n'han fet prou de veure la paràlisi del Parlament i la desconstrucció de la capital de Catalunya– els farà donar suport, ben bé a canvi de re, a un esbojarrat “projecte històric” que de cap manera aspira a prescindir de Catalunya.